Igual com si la memòria fos mare, càlida i implacable, tendra i ferma, punyent i constant, el jo col·lectiu de la generació dels abnegats resorgí ahir, a Sidney, a la Copa Davis, davant milions de teleespectadors. Una trompeta interpretà l'himne de Riego, que esclatà, altiu i orgullós, de part a part del planeta. L'himne de la República, pel qual moriren australians, enquadrats en la valerosa XV Brigada Internacional, formada per anglosaxons. L'himne tricolor brollà de les entranyes de les antípodes del Jarama i l'Ebre. De cop, com si l'absurd d'un error fos el dictat ineluctable de la mare Història, i mentre sonava la trompeta, traspassaren l'ombra del record les imatges del 15 de desembre del 1937, quan la XV Brigada trencà les línies franquistes i es llançà a l'assalt de Terol a baioneta calada. Allà se sacrificaren aquells voluntaris, soldats improvisats de cor de ferro: economistes, obrers, missers, mecànics, professors i periodistes. Havien d'ensenyar al món com s'havia de plantar cara a Hitler i els seus aliats, i ho aconseguiren. La terra sense marbre i sense nom d'Aragó és ara l'obscura tomba de molts d'ells. I ningú no esborrarà mai el 28 de juliol del 1938, quan la XV fou la primera en creuar l'Ebre en una ofensiva antifeixista que bocabadà el món. Allà es forjà l'exemple que fou mirall de tants milions d'anglosaxons que poc després donaren el millor de si mateixos a la Segona Guerra Mundial. El 1941, les més ben formades divisions australianes partiren cap al nord d'Àfrica i Birmània per ajudar els seus germans. Ja sabien el que era la solidaritat. I quan l'Himne de la República sonà a Sidney com el vol de cent generacions de lluitadors per la llibertat encarnades en les ales de l'au dels temporals, cal estrènyer un compromís, cal segellar un jurament íntim, cal rematxar una devoció d'acer interior per mantenir la fe en la humanitat: honor imperible a la gloriosa XV Brigada Internacional.