Fins i tot vist des de l'aire, el Pla de Mallorca i en especial el que envolta els termes de Petra, Ariany, Sineu i Maria de la Salut, és un territori de paisatge bell. A peu, en carro o en bicicleta encara ho és molt més, i ho és sobretot per la seva serenor humanitzada i oberta, vull dir diferent a la de la serra de Tramuntana per exemple, més salvatge i esquerpa. Al paisatge del Pla, al seu ecosistema emmotllurat per les mans de la pagesia, no li han pogut o volgut donar carta de protecció en forma d'ANEI (Àrea Natural d'Especial Interès), llevat d'algunes taques d'alzinars; tampoc no hi ha LIC (Llocs d'Interès Comunitari) ni ZEPA (Zones d'Especial Protecció per a les Aus) i molt menys formes de protecció com monuments naturals o parcs naturals. És a dir, que pel fet de no tenir cap protecció específica per part de l'Estat, la Comunitat Autònoma o la Comunitat Europea n'hi ha que pensen que s'hi pot establir per exemple una autovia; i és clar, qui no coneix el Pla i el mira com un mapa desprotegit des de la taula d'un despatx innominable hi veu inversió, des de Madrid per exemple. El plantejament d'aquesta gent deprededora de la nostra terra és molt simple al cap i a la fi. Però la realitat és més complexa i humana, com el Pla.
Podríem fer un llistat de la fauna i la flora que hi ha establerta en aquest territori, però seria millor parlar-ne d'una en una, de les espècies, i les podríem relacionar amb la cultura popular i amb cent mil i una històries d'infants i de gent gran. L'enganapastors (Caprimulgus europaeus) caçador crepuscular de papallones i insectes que, un temps, fora llum elèctrica devia espantar qui n'agafava un amb les mans pel renou d'ultratomba que fa amb la boca tan oberta i la llum que li travessa els ulls, que semblen tornar vermells com els que deu tenir el dimoni: simple estratègia per escapar de les mans. O l'om (Ulmus minor), que ens oferia la seva fusta per fer l'eix de les rodes dels carros i que, quasi extingit a Europa, ens indica encara els terrenys fondos i humits del que queda d'antigues zones humides que hi havia en aquest territori. Podríem anomenar amb el respecte que ens mereix la natura, molts noms d'ocells, insectes, arbres i flors o també animals domèstics que encara avui, a la Mallorca urbanitzada, viuen al Pla de Mallorca i podríem parlar de la seva rica relació amb la gent que hi va viure o que encara hi habita. De totes les espècies, però, n'hi ha una que viu en comunitat, que està formada per persones adultes i d'altres de no tan adultes, que heretaren aquesta terra de la seva gent i que encara l'estimen; i potser fins i tot n'hi ha que creuen que encara és possible viure i treballar en el camp i també cantar cançons d'era dins la immensa abraçada del sol i de la terra. Aquest ecosistema on la persona del Pla s'hi troba integrada, cal protegir-lo sens dubte, avui més que mai, dels interessos aliens a la seva supervivència..
Joan Vicenç Lillo i Colomar. Alaró.
