La barra

A aquesta coincidència de significats, pel que fa a l'àmbit específic del dret i de l'administració de justícia, s'hi arriba a través de la sinècdoque. Així, en anglès (bar), en francès (barre), en italià (sbarra) i en català (barra), i, de ben segur, en altres llengües properes, la barra designa, d'una banda, la barrera que separa el tribunal del públic en una sala d'audiència, però també, i sobretot, el tribunal en conjunt.

En anglès, un barister és un advocat, fer-se advocat es designa amb l'expressió to be at the bar, ebar laws és el cos d'advocats i eprisoner at the bar és l'acusat.

En francès, la barre, i en italià, la sbarra, són també la barana que separa el tribunal del poble planer i, per extensió, s'anomena així tot el tribunal; barreau, en francès, vol dir, talment l'anglès, l'advocacia com a professió i com a corporació publica.

En català -i a Mallorca aquest ús és molt freqüent-, la imprecació et duré a la barra, que pot arribar a tenir unes connotacions apocalíptiques, és habitual que s'utilitzi per atemorir. De forma consemblant, l'expressió m'han dut a la barra ve acompanyada sempre d'un sentiment de neguit o desconhort i indica que qui l'ha pronunciada ha estat interpel·lat amb demandes, querelles o vés a saber què per algú del qual, en el futur, no tindrà cap bon record: no cal ni dir que, en ambdós casos -el de l'amenaça i el del mal ja consumat-, la barra és, en efecte, un sinònim de jutjat o tribunal.

En castellà, al contrari, com hem vist, de múltiples llengües, aquesta darrera accepció no existeix, puix que reconeix una part del significat -el de barrera de separació-, però no el tot -el de tribunal. De fet, només a determinats estats d'Amèrica Central i del Sud la paraula barra s'entén com el públic que assisteix a les sessions d'un tribunal i el lloc on és col·locat, però no té un significat que el faci sinònim d'un tribunal de justícia globalment considerat. Per aquelles contrades, en dir barra es designa també una colla d'amics que freqüenta els mateixos llocs i comparteix enyorances i malenconies inguaribles, com ens ensenyà Carlos Gardel en el seu tango immortaAdiós muchachos: «Adiós muchachos, compañeros de mi vida, barra querida de aquellos tiempos [...] se terminaron para mí todas las farras, mi cuerpo enfermo no resiste más». D'acord.

El terme, però, té a casa nostra més aplicacions que la vinculada als tribunals de justícia, moltes de les quals es refereixen a una part del cos, la mandíbula. Així, en sentir dir que algú té mal de barres, sabrem que la queixalada el du per mal viarany; si d'algú altre s'esmenta que no bada barres, és senyal que parla poc, i si el de més enllà ens fa saber que s'ha pegat un cop a la barra, no voldrà dir que s'hagi autoagredit, sinó que entendrem que ha hagut de renunciar a allò que, fort i no et moguis, volia aconseguir.

Però, sense oblidar el significat ben genuí del mot com a equivalent de desvergonyiment -quina barra!- i tornant a la barra de la justícia, heus aquí que les sales de vistes dels jutjats civils, dissenyades a partir d'una reforma legal recent, han comportat un canvi -la supressió de la barrera-, asèptic en la superfície, que fa que l'accepció de la paraula en català que assimila el seu significat a tribunal perdi el vincle amb la realitat física de la qual, pel que sembla, naixia i, amb el temps, qui sap si la capacitat de ser entenedora. Al cap i a la fi, no es tracta més que de l'omissió d'un detall en aparença nimi que ignora la presència històrica arreu d'aquest additament -la barrera- i el valor que té, per extensió, en el si d'altres àmbits culturals diversos del castellà.

Sebastià Frau i Gaià. Advocat.