Sembla que ja fa molts d'anys que va quedar demostrada la influència de les campanyes publicitàries en els receptors. Per això les grans companyies multinacionals se gasten milions en propaganda per promocionar productes o serveis. La necessitat d'optimar aquestes despeses va provocar la incorporació de psicòlegs i sociòlegs als gabinets de publicitat, amb la missió d'orientar la feina dels dissenyadors i publicistes per tal d'assolir el major impacte possible. De cada vegada les campanyes són més modernes i imaginatives i incorporen elements nous. D'ençà que la Direcció General de Trànsit va encetar la utilització d'imatges i missatges cruus i colpidors en la seva campanya de prevenció dels accidensts de fa uns quants anys, n'hi ha hagut més d'un que ha volgut enfocar els seus anuncis en l'estimulació de les fibres més sensibles de la naturalesa humana, això és, els seus sentiments més primaris: l'angoixa, la por, la indignació, la compassió... Quan l'anunci està ben aconseguit és probable que els resultats siguin bons pels interessos de l'empresa contractant, però no sempre és així.

Em vull referir a un anunci que ja he vist algunes vegades per la televisió que m'ha produït l'efecte contrari al que supòs que devien desitjar els seus realitzadors. Comença amb unes imatges de l'interior d'un habitatge d'una família de pagesos del sud d'Àsia. Ens presenta cadascun dels seus membres fins que el darrer de tot enfoca una rentadora automàtica i ens diu que és la filla gran. Després ho matisa, és clar, i ens conta que fa poc aquesta família va baratar la seva filla gran amb aquesta rentadora. Ara, segueix la veu anònima, aquesta al·lota és obligada a exercir la prostitució i és possible que hagi aplegat la sida. Seguidament hom ens demana que col·laborem amb una determinada ONG que actua a la zona abans que aquesta família no canviï la filla petita amb una televisió.

No sé si l'anunci ha fet que amollàssiu un grapat de doblers a l'esmentada ONG, però a mi m'ha desincentivat. La meva concepció moral no em permet ajudar una gent que és capaç de vendre un fill seu per un simple estri mecànic. Pens que el qui va dissenyar aquest anunci no tenia gaires idees de com és la psicologia humana, perquè en el meu cas i en el d'altres persones amb qui ho he comentat ens lleva totes les ganes de col·laborar.

Tanmateix jo ja fa anys que he deixat de creure en la caritat, sovint enfrontada a la igualtat de drets. Molts dels problemes de la gent del tercer món provenen de les nefastes influències de les cultures occidentals. El consumisme que els provocam els crea angoixa i malestar i, a vegades, els porta a la ruïna o els provoca drames familiars com el de l'anunci. Volen que ens rentem la mala consciència donant quatre euros que ens sobren a les ONG que se dediquen a intentar pal·liar aquestes situacions i que poden arribar a fer més mal que bé. És esperpèntic: les multinacionals europees, japoneses i nord-americanes fan el que poden per ampliar el seu mercat per aquells indrets peti qui peti i per arreplegar mà d'obra barata a qui pagar una misèria per fabricar uns productes que després tornaran cap al primer món per vendre'ns-ho a un preu molt inferior del qual hauríem de pagar si ho haguessin fabricat aquí. A continuació, els qui ens n'hem beneficiat hem de donar una misèrrima part del que hem guanyat perquè una ONG vagi a salvar la vida dels explotats. No té cap sentit. Deixem-los en pau.