Afirma Carod que a Madrid no ho entenen. No ja els polítics d'alta quota de pantalla (model públic), sinó tampoc els opiniatres que es miren el llombrígol de la Cibeles estant ni els bisbes reunits en Conferència. Ai, aquest Rouco Varela tan preocupat per la unitat espanyola (de la Conf. Episcopal?) com per les noces del príncep d'Astúries amb l'asturiana Ortiç (que si ella s'escriu el nom amb zeta, no em farà callar si jo li escric amb ce trenacada el llinatge). No entenen, benvolgut Carod, que allò que ells anomenen «la Patria» no és la seua particular finca carpetovetònica per guardar ramats ibèrics. Nunca medraron los bueyes en los páramos de España. Si almanco haguessin llegit Miguel Hernández, que era roig i va morir a la presó...! Però s'han fet en les lectures dels perifèrics castellanòfils de la Generación del 98 i molt d'Ortega i potser algun text de José Antonio, i s'ho tenen ben cregut allò d'«'España y yo somos así, señora!» Té raó en Carod, anomenat «Rovireche» per Jiménez Losantos: no ho entenen. Perquè si fos certa la dita unamuniana i els mediterranis ens deixam endur per l'estètica (que no és ver: que faci, si no, una volta per les illes d'en Matas o per les platges d'en Zapalana), ells fa anys que, trescant tierras de cantos y de santos, s'han inflat de metafísica, licor que dóna moltes agrures. Les pastes agres vénen donades pels resultats de les democràtiques (o no?) eleccions catalanes i afecten les vísceres de personatges a qui se'ls ha de suposar més cervell (una pintada àcrata: «A mayor oreja, menor cerebro»). Aquests dies a Menorca -un dia a Maó i un altre a Ciutadella, per allò de la bipolaritat-, tenim conferència constitucional d'il·lustres constitucionalistes. La Universitat Internacional Menéndez Pelayo, amb el suport d'Ibèria i del Govern de les Illes Balears (i no va de conya), desenvolupa un cicle dedicat al XXVe aniversari de la Llei de lleis espanyola. Ara no ve a compte que això sigui en compliment d'una ocurrència d'Aznar en el sopar de final d'agost a l'Hotel Falcó, ni que aquest prometés als menorquins que Ciutadella seria la seu de la UIMP, benvinguda sia. El que sí que compta és el caràcter unidimensional i monocorde dels participants en el cicle. Així i tot, hem d'estar disposats a escoltar les raons dels qui vénen sacralitzant la Constitució d'uns anys ençà a l'empara de l'onada neocentralitzadora i la visió essencialista dels governants de la dreta i dels seus comparses a l'oposició (?). Resulta, si més no, curiós el desembarc mallorquí de presentadors o «teloners», mediàticament ben ubicats i localitzats. Però estar disposat a escoltar arguments i, sobretot, disposat a aprendre dels que saben no m'obliga a assistir a l'acte d'afirmació patriòtica orquestrat entorn de don Manuel Jiménez de Parga, un senyor que s'ha mostrat insolent, com a mínim dues vegades, contra el meu poble. No me'n penedesc, de no haver-hi anat, jo que solc ser un habitual de les conferències del Cercle Artístic. Els qui hi van anar han comentat com va ser de desballestada i curta la intervenció del president del Tribunal Constitucional, tan preocupat perquè la Constitució no hagi creat entre nosaltres un sentiment prou fort d'unitat nacional. Pel que fa a l'historiador Fernando García de Cortázar, ens va venir a dir als menorquins que «les autonomies generen confrontació». I quan la periodista li demana per què diu açò, el catedràtic de Deusto respon textualment: -«Porque sólo protegen un tipo de cultura, la étnica, y excluyen a intelectuales que no comulgan con su modelo de nación, los ningunean». Increïble, però cert. I que ho digui qui participa en un cicle que, des del nacionalisme espanyol auspiciat pel poder polític, mediàtic i econòmic, ha exclòs qualsevol veu crítica, considera un no-ningú qui no pensi com ells i protegeix un tipus de cultura, la castellanocèntrica i de pensament únic, ja frega el cinisme. Per la «sala Jeroni Marquès» del Cercle Artístic de Ciutadella i per l'Ateneu de Maó prest hi hauran passat, ultra els dos ja esmentats personatges, aquests altres: Edurne Uriarte (catedràtica i membre de Basta ya), Jon Juaristi (Drtor. de l'Instituto Cervantes), Gabriel Cisneros (diputat del PP i ponent constitucional de la UCD), Enrique Múgica (Defensor del Pueblo), Enrique Fuentes Quintana (President de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas i catedràtic emèrit d'Economia Aplicada), Jaime Montalvo (President del Consejo Económico y Social) i Charles Powell (historiador). Quedem a l'espera que no se'n vagi tot en unes lliçons de doctrina políticament correcta i que la tempesta d'idees que ens cau al damunt no ens faci esdevenir més rancis. Sincerament, hom hi troba a faltar un poquet de cultura crítica. Els intel·lectuals orgànics també fan turisme i al poder li agrada tenir els seus turiferaris. Afirma Carod-Rovira que no ho entenen, i jo em pens que té raó.