La Comissió Europea sap fer moltes coses prou bé, però la seva comptabilitat no n'és una. Ahir els auditors que repassen els llibres de la Comissió cada any varen anunciar que no hi podien donar el vistiplau enguany, ja que 90% de la despesa de la UE per a l'any que examinen, el 2002, no està documentat correctament. Fa nou anys que diuen el mateix. Fa nou anys que els experts comptables dins la UE suspenen l'examen anual. Fa nou anys que la Comissió promet reformar el sistema per assegurar que els 95 mil milions d'euros que maneja cada any es destinen de manera honesta i oberta. Tots els seus intents per millorar nota, de moment, no han servit per a res. Per novena vegada els auditors han trobat que els doblers que van a agricultura, la meitat del pressupost europeu, no es reparteixen seguint les normes. Després de l'escàndol de corrupció a l'Oficina Europea d'Estadístiques, l'Eurostat, on uns quants milions d'euros semblen haver-se desviat a comptes particulars, el darrer informe sobre la comptabilitat anual augmentarà la pressió sobre el president de la Comissió, Romano Prodi, i tot el seu equip, per eliminar els dubtes creixents sobre la capacitat de la UE per manejar els nostres doblers amb honestedat. Prodi se'n defensava ahir davant membres del Parlament Europeu, dient que gran part de les infraccions la cometen els estats membre, que han de justificar correctament com reparteixen les subvencions, cosa que per regla general no fan. Prodi va dir que vol veure més poders per a un servei d'inspecció intern de la UE, dedicat a encalçar infractors. Però tot apunta que un dels problemes més grans és que els estats membre consideren els doblers europeus com un regal que es pot malgastar sense patir-ne gaire repercussions. Per als qui reben subvencions, són imposts que paguen els altres, i per als governs dels estats són una bona eina política per repartir i reclamar favors. Aquesta Comissió té sis mesos més de vida, i llavors n'entrarà una de nova, amb cares noves.

Sembla que les reformes quedaran per a l'equip nou, un mal resultat per a Prodi, que va assumir el càrrec amb una promesa de transformar el que ja se sabia que era un sistema corrupte.