Ara que hem vist Douglas venent-se com una atracció turística més de les Illes de la mà del nostre President virtual ja podem vendre ses cases i anar de lloguer, perquè això mateix és el que ha fet l'actor. Michael Douglas ha sabut vendre excel·lentment l'article, i no m'estic referint al seu paper a la fira de Londres, sinó a la jugada amb el nostre Govern. Una vegada més Matas s'ha enlluernat amb les fotos, els llums de càmera i tota la parafernàlia mediàtica que solen acompanyar els actes predilectes dels polítics vanitosos. Cap empresari turístic amb dos dits de seny, ni cap polític -millor deixam estar això del seny- no es creu que fer de Douglas un ninot de fira pugui tenir un efecte real sobre la demanda turística. De fet, l'únic que realment té motius per riure i per riure's de nosaltres és la megaestrella de Hollywood. Douglas donà a tothom i s'hi deixà fotografiar, mentre els touroperadors insistien en la rebaixa sistemàtica dels preus. La premsa internacional, com era de suposar, no va parlar ni de Douglas, ni de Balears, i la premsa de les Illes tampoc no ha pogut transmetre el pessimisme que es viu en el sector turístic perquè els seus representants només juguen a fer política. El que fa uns anys era un absolut desbarat, ara pot ser vist com la panacea perquè del que es tracta és d'estar en el bàndol guanyador. Probablement si agafàssim moltes declaracions de l'exconseller de Turisme i les comparàssim amb les de l'actual, no hi hauria gaire diferència perquè les Illes, com a destinació turística, només tenen una opció de futur i aquesta passa inevitablement per la qualitat. Per arribar-hi hi ha molts camins. Fa uns anys es va fer una aposta arriscada i pionera posant en marxa, entre altres coses, una ecotaxa. Ara, després de fulminar l'impost com si fos el causant de tots els mals, ens parlen, de forma molt ambigua, d'una Fundació. En sabem poc, més aviat res, però ja hi han aconseguit un parell de portades de diari. Igual que amb la presència del matrimoni Douglas a la candidatura de la Copa Amèrica; no va servir de res, però que no va quedar lluïda la foto de les dues estrelles amb el President? Igual que la beatificació de no sé qui, que tampoc no era illenc, però que no hi anava elegant el President?... Podríem continuar, però si haguéssim de comentar totes les fotografies de la campanya personal i intransferible de Jaume Matas, segur que ens donen els pròxims comicis electorals. Parlant d'eleccions i ara que hi pens, en aquest pas, d'aquí a les generals del març, el President tendrà un bon reportatge gràfic, d'aquests que fan créixer qualsevol currículum.