Des dels inicis de tot plegat, va quedar ben instal·lada la metàfora que equiparava la conquesta i colonització del ciberespai amb la conquesta i colonització de l'oest llunyà, és a dir, del Far West. El fet és que, dels actors del nou territori virtual que era el ciberespai, era fàcil trobar les corresponents contrapartides en els de la llegendària història, contada d'una forma tan hàbilment esbiaixada per novel·listes barats i pel·lícules de Hollywood i succedanis. La febre de l'or de Califòrnia, els ferrocarrils, les grans empreses ramaderes, els pioners, els vaquers, el setè de cavalleria i, fins i tot els indis, tots tenien el seu homòleg en el ciberespai. Està clar, per si algú en te dubtes, que els indis del ciberespai, és a dir, els primer pobladors d'aquest territori virtual, són els hackers, en el sentit primigeni i pur d'aquest terme, traduïble només com a «mestres d'aixa». La metàfora és tan fidedigna que, ben igual que en el Far West, aquests indígenes del ciberespai també estan sotmesos a caça i captura fins a l'extermini. Per si no n'hi hagués a bastament amb el que ha passat fins ara, un dels darrers episodis d'aquesta nova gesta passa per una pràctica que també era habitual a l'oest americà, com és la d'oferir recompenses per qualsevol informació que permeti identificar i capturar els encara no identificats bandits del ciberespai, és a dir, els creadors de virus com els recents MSBlast o Sobig. La iniciativa que ha partit de -com no podia ser altrament- Microsoft, compta amb la benedicció del setè de cavalleria i de les diferents associacions de xèrifs agrupats, és a dir, del FBI, el Servei Secret americà i la Interpol europea. Amb l'argument que aquells que fan virus són sabotejadors del ciberespai i que el seu únic interès és ajudar les autoritats a capturar-los, Microsoft ha anunciat que està disposada a gastar fins a cinc milions de dòlars per pagar aquells que donin pistes fidedignes que permetin identificar i capturar els creadors de virus, i ha començat per oferir un quart de milió per pistes relatives als constructors dels dos virus esmentats. Un anunci que, sense ser gaire malpensats, també podria ser interpretat en la direcció que el gegant americà no acaba de tenir gaire fe en l'altra via per reforçar la seguretat en el ciberespai, la que seria més natural, és a dir, millorar la qualitat dels seus programes. Un objectiu que li deu semblar més enllà de la utopia, sobretot després d'haver hagut de lliurar a corre-cuita un pegat per a l'Office 2003, només quinze dies després del seu llançament. I per acabar de confitar la cirereta, també la setmana passada un congressista americà proposava la peregrina idea d'obligar per llei que tots els ordinadors tenguin instal·lat un programa antivirus, cosa que vendria ser, seguint amb la metàfora, una cosa com ara obligar que tothom tengués pistoles carregades a ca seva. Per altra banda, aquesta és una llei que deu resultar més fàcil de promulgar i fer complir que una altra que obligui tots els fabricants de programari a fer productes de qualitat i que no siguin tan vulnerables als virus que qualsevol indocumentat -i no hacker- pugui fer. De tota manera, sembla que les opinions dels diferents agents del món de les tecnologies de la informació que varen ser escoltats al Congrés americà no es varen posar d'acord en les estratègies que calia adoptar per millorar la seguretat a Internet: n'hi va haver que varen demanar una millor educació en seguretat per part d'empreses i usuaris, d'altres demanaren més lleis per combatre els cibercriminals i d'altres, afortunadament, varen demanar un control de qualitat millor. Mentre es posin d'acord o no, tenc por que no comencem a veure l'espectacle del ciberespai ple a vessar de cowboys solitaris que mostren amb orgull les cabelleres dels sospitosos que han capturat. L'únic problema és que, com que no hi ha sospitosos clarament identificats, de moment, tots en som de sospitosos.
Llorenç Valverde, catedràtic de la UIB
