Aquesta dreta que mos comanda, que definitivament ha perduda la vergonya i ha arraconat del tot el maquillatge del mot: centre, de cada dia que passa li augmenten més els rictus de la supèrbia, la suficiència, la prepotència. Dels posats d'una infladura fora mida a l'hora del fer i desfer de la cosa pública, no se n'escapoleix cap ni un, i molt menys: ni una, que van bones, elles, també, almanco segons el veure de l'humil mallorquinetxo que signa aquí baix. Aquests posats, aquest anar per la vida i les institucions així, amb rostre i fets d'estar part damunt del bé i del mal, des d'antuvi a Sineu té un nom molt concret: tenir més collons que raons. I perdonin la mala criança en el parlar, però com que cada cosa té un nom, idò això. Més que res ho venia a dir per les darreres actuacions en l'exercici del seu càrrec de Miquel Ramis, Delegat del Govern de Madrid. Oblidant, aquest homenet, que la violència sempre és filla de la injustícia: és l'efecte frontó, aquell instint tan humà que et diu darrere l'orella: tanmateix he pagat una multa com si jo fos xerec: ara ho seré de bon de veres. Allò d'en Joan Amer no té nom. O sí, però no el diré per escrit. De viva veu sí que ho faré, si en tenc l'ocasió, als subjectes. I no és covardia: és sols manca de pressupost. I això altre dels justíssims i pacífics protestadors de Costitx, el milió de pessetes per barba, és una passada de deu pobles, digui el que digui en Ramis, na Munar, el messetaris Acebes i Michavila, i qui alena. El carrer és des de sempre dipositari d'una força a tenir en compte, senyores i senyors, sempre que sigui pacífica, clar. No vos apressureu, mesurau la decisió de sancionar, no fos cosa passàs un denou seriós. A força d'aplicar les lleis de manera injusta, exagerada, sols s'obté obediència, mai per mai respecte. I és un bony que infla. Però quasi se m'oblida que a vosaltres, l'eterna gran dreta fatxenda, no vos interessen els ciutadans; preferiu els súbdits. Ah, Cirer i Ramis, no jugueu a set i mig: sempre vos guanyarà la banca: Cirer per defecte, a Ramis per excés. A Déu siguin dades.