En l'inici de l'inici
El temps que corre és el nom d'una secció fixa que Joan F. Mira té al setmanari El Temps, aquest fenomen de la premsa periòdica dels Països Catalans que ja va pel número 1.011. Doncs, me'n confés lector fidel, que solc obrir la revista per la darrera pàgina, allà on localitz l'article d'en Mira i el llig àvidament. Aquesta vegada, es demana l'autor quan tindrem al nostre país una dreta honestament conservadora. La pregunta no és debades. La dreta antiga diu que era partidària de l'estalvi davant la incertesa amb què s'albirava el futur i la profunda desconfiança que el temps a venir inspirava a aquells individus. L'esquerra, en canvi, o sigui les esquerres de tot color, en teoria, pugnaven per redistribuir la riquesa: treure amb imposts i altres formes més o manco revolucionàries els doblers dels rics -al cap i a la fi una minoria- i posar a disposició de la majoria una senalla de béns socials (escoles, biblioteques, hospitals..., i tot allò que se'n diu justícia distributiva). Era, si més no, el sentit d'aquell verset de La Internaciona que expressa la voluntat de canviar la base del món per enfonsar l'imperi burgès. Galindaines! El món està capgirat, però no és així com volien els marxistes. No. Ara, la dreta no té res de conservadora (llevat de conservar i incrementar fins a l'enèsima potència la doblerada pròpia), sinó que, en ple exercici del poder polític, malda per gastar a cor que vols, sense aturar-se a considerar-ne l'oportunitat envers el futur. Construcció de caríssimes autopistes, dessalinitzadores d'aigua marina, creació de parcs temàtics, camps de golf i un de polo, compra de terrenys «protegits» al Michael Douglas, compra fins i tot d'un equip ciclista o la renúncia al «dret de tempteig i retracte» en profit de l'interès privat; per no referir-nos també als malversaments mediambientals que no cessen, a la destrucció del patrimoni cultural tangible i intangible d'una manera irreparable. No, Joan Francesc; ni al teu País Valencià ni a les nostres Illes, la dreta que ens governa des de fa anys i anys (més a les Illes que no al Regne de València, malgrat els quatre anys de Pacte de Progrés, que van passar com un buf i ja tornam a ser a la «normalitat democràtica») no és una dreta comme il faut, una dreta amb pedigrí aristocratitzant, sinó que més tost és una barrumbaina famolenca de doblers i de negoci fàcil. En vols de ciment i d'asfalt! Tot, açò sí, sostenible, com les penques de sa Madona o els dallons d'en Timba, sia dit grollerament.
- L’STEI denuncia que la Conselleria d’Educació amaga informació sobre ràtios i quotes
- Un vídeo del Govern sobre l'ús responsable de l'aigua rep una allau de crítiques: «S'ha de tenir un bon fetge...»
- GOB: «S’accelera la destrucció definitiva del sòl rústic a les Illes Balears»
- «Parla'm en espanyol»: un Guàrdia Civil exigeix a un veí a renunciar al català
- El 78,5 % de les famílies de les Illes Balears varen triar el català com a llengua a l'escola
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.