Si fossin alumnes d'una escola, n'hi hauria que repetirien curs. Aquesta és una de les conclusions que es poden treure de les notes que la Comissió Europea ahir donava als deu estats que l'any que ve han d'entrar a la Unió Europea. El pitjor de la classe, amb el que seria un 'molt deficient', ha estat el més gran dels deu, Polònia. Ha de millorar en ni més ni menys que nou punts, que inclouen la lluita contra la corrupció i els sistemes de gestió per poder aprofitar, i controlar, els fons europeus que els arribaran. Malta i Letònia també tenen molta feina a fer entre ara i el maig del 2004, amb sis i cinc àrees a millorar, respectivament. Però la major preocupació en aquests moments a Brussel·les no era a l'informe que es presentava ahir, ja que no es tracta de com apliquen les normes europees els nous membres. Els preocupa molt més quin exemple els estan donant alguns dels estats membres antics en el seu respecte, o manca de respecte, per les normes establertes en els tractats de la Unió. A partir de l'estiu que ve ja no es farà un seguiment de tan a prop als nous membres: se suposa que faran tot el que puguin per complir les regles. És per això que l'actitud de França i d'Alemanya quan aproven uns pressuposts que generen un dèficit molt superior al nivell acordat per a la creació de l'euro no es considera de gran ajuda. O que l'actitud d'Espanya en l'incompliment de normes mediambientals es considera un entrebanc per a la seva aplicació a l'est. Per què Polònia ha de fer un esforç major per complir les normes si veu que els membres antics no en compleixen algunes que semblarien molt importants?

Oficials de la comissió admeten que als països de l'est se'ls ha exigit més que als membres existents de la UE. Això és veritat tant per la política ambiental com per la reforma de l'administració o la regulació de la pesca. L'exercici de repassar les notes a tothom es podria fer també als estats membres antics. Almenys seríem més conscients del que aconseguim i d'allò en què ens enganam.