La indignació va en augment a Campanet, poble de gran tradició política progressista. La construcció de la nova autovia fins a sa Pobla implicarà l'expropiació de més de 270 finques, un evident greuge respecte d'Inca o de sa Pobla, on el nombre d'expropiacions serà molt menor. La nova via ràpida s'ha dissenyat a la brava: pel lloc més curt i ràpid, fora del traçat de la carretera actual i amb escassíssima sensibilitat a l'hora de preservar territori. Campanet, poble farcit de nacionalistes i socialistes, hi veu bellumes. Inca i sa Pobla són del PP, i allà no tan sols s'hi va més alerta, sinó que a sobre es planifiquen grans polígons industrials que garanteixin el desenvolupament d'ambdós nuclis. A Campanet, per contra, només veuran pasar vehicles com coets d'una banda a l'altra. Això sí, molt a prop de la localitat. És lògic que el poble estigui indignat i que hi hagi ganes de plantar cara. El cas de Campanet sona a vendetta amb la gent progressista, i aquests procediments són molt greus i innaceptables en un Estat de Dret. Les autovies es fan en nom de l'interès general. No seria més lògic que s'aprofitàs al màxim la zona que ara mateix ocupa la carretera actual? Per què no s'ha fet? Seria cap trauma que al llarg de quatre o cinc quilòmetres s'adequassin fórmules més pròximes al desdoblament que no a una autovia pura i dura? El Govern Matas ha de donar explicacions en aquest sentit. I una cosa és segura: el Pla de carreteres no s'ha de desenvolupar sobre les espatles d'uns i atorgant-ne els avantatges a uns altres. Fer-ho així implica obrir ferides que no són de rebut a la Mallorca del segle XXI. Ningú no s'ha de sentir perjudicat perquè hagi votat una determinada opció política. I ara un acte de generositat de Matas, modificant parcialment el projecte per donar una ditada de mel als campaneters, podria tenir efectes molt beneficiosos per a ell. Governar és transigir, sobretot quan aquesta capacitat de diàleg permet continuar endavant amb els objectius essencials.