El passat divendres dia 31 d'octubre vaig acudir a veure un malalt a l'hospital de Son Dureta; vàrem acompanyar a sopar la persona que guarda aquest malalt. Quan em va tocar el torn vaig sol·licitar en mallorquí el que volia i l'empleat, amb molta mala educació, em va replicar: «En castellano!». Em consider una persona educada i no li vaig malcontestar, però em vaig dirigir a la persona encarregada per posar una queixa i em digueren que havia de ser als matins, ja que una altra persona tenia els impresos per reclamar.

Com és possible que a un lloc públic no tenguin impresos per fer una reclamació al moment? I una altra qüestió: si la persona s'hagués dirigit a ell en anglès o alemany, també li hauria contestat d'aquesta manera? El bilingüisme comença pel respecte a totes les llengües i els mallorquins tenim el dret d'expressar-nos en la nostra llengua materna. És clar que amb la política lingüística de la nostra comunitat ho tenim difícil; per tant, a qui hem de donar les gràcies d'aquesta situació?

Magdalena Calvo i Femenies. Es Pont d'Inca. Marratxí.