Vull pensar que qualque dia, no sé quan, s'exigirà que, almanco, es guardin les formes quan ens prenen el pèl. No sé, però em sembla una indecència massa grossa que la senyora Cirer pugui orejar una suposada innocència mentre permet o promou mesures que afecten la vida dels que ella, en caritativa actitud, traeix. Ningú sembla voler passar-li comptes, ni electorals ni en la consideració personal que tan bé separa. Ara es presenta com a defensora d'una suposada reducció de les molèsties que l'ampliació de l'aeroport suposaran al veïnat, com si aquestes obres fossin imprescindibles tècnicament o el resultat d'un debat polític que les consideri l'alternativa millor per a un model de creixement acceptat per la majoria. Idò no: ni són tècnicament necessàries -l'aeroport no està saturat, ni prou fer-s'hi, i basta anar-hi qualsevol dia que no sigui temporada alta per a qüestionar-se si no hi hauria una manera de racionalitzar la despesa energètica de tenir un espai obert en la seva totalitat quan, realment, no se n'utilitza més que una mínima part-, ni la ciutadania s'ha responsabilitzat de duplicar la porta d'entrada a ca nostra. Però la senyora pot anar com a corpresa per les molèsties que provocarà aquesta obra que ni respecta la normativa europea, i fa creure que ella, com a representant dels habitants d'aquesta ciutat, no pot dir res sobre un tema que tant ens afecta.
l l l
Per contra, i quan hi ha sucós negoci immobiliari pel mig, pot considerar les molèsties prou argument per a inventar-se un hospital substitut de Son Dureta. No s'han aturat a explicar que les molèsties de la reforma de l'actual hospital duraran només uns anys i les de l'aeroport seran eternes, que altres hospitals, tan o més grossos i importants, les han patides sense que afectàs seriosament la qualitat del servei, que mai, en un país mancat d'infraestructures hospitalàries, s'ha enderrocat un edifici per caprici... però encara hi ha una informació que ens amaguen i insulta la nostra intel·ligència alhora: mentre el nou hospital no s'hagi acabat -ni és una obra petita ni el llarg procés administratiu s'ha començat-, els pacients i treballadors de Son Dureta patiran les molèsties d'unes instal·lacions penoses i de les obres de manteniment que, si no volen córrer riscs de desgràcies, s'han d'anar fent. Aleshores, on queda l'argument de les suposades i insofribles molèsties que justifica una operació especulativa de molts milions? Ara bé, si tot això no vos basta per sentir-vos enganyats, afegiu-hi que el projecte guanyador del concurs convocat per a reformar Son Dureta té tan bona consideració tècnica que proposen utilitzar-lo per al nou. Un pur i immens sarcasme. Un terrible joc amb el benestar dels ciutadans. I un engany fora mida, del qual la senyora Cirer, com a mínim, n'és còmplice.
l l l
Del «tema» de les nuviances només dir que no s'ajunten que no s'assemblin: ambdós cobren d'unes institucions que ens són cares i deficitàries. Tot això ja tenen avançat.