No sé exactament com qualificar-la -amical, quasifamiliar; amigable vol dir una altra cosa; un acte entre vells amics?- però la veritat és que no record haver assistit mai a una presentació com la que va celebrar-se dijous, dia 26, a l'Aula A, del Centre de Cultura SA NOSTRA, al carrer de la Concepció. I això que, en el mateix escenari ineluctablement esdevingut habitual, un ha assistit a moltíssims actes similars. Però l'ocasió tenia alguna cosa de vertaderament especial, malgrat no crec haver parlat personalment amb el presentador, un prometedor periodista, més de tres vegades. Em referesc a la presentació d'un nou llibre de Mallorquins en Diàleg, segurament la col·lecció amb més èxit de públic de Lleonard Muntaner, un editor que, sens dubte, ha demostrat tenir molt bona pipella per a determinats aspectes del negoci editorial (sobretot l'elecció dels temes i dels títols i la realització de les portades). Es tracta de Baltasar Porcel. La novel·la de la vida, un interessant treball d'Antoni Planas, que segur que serà un èxit de vendes. Antoni Planas és el responsable del tractament dels temes culturals a ÚLTIMA HORA i no sé estar-me de reproduir la descripció que en fa Damià Pons i Pons, en el seu pròleg, eficaçment titulat Un viatge per la memòria de Baltasar Porce -títol que, per cert, és una magnífica definició del llibre-: «És una persona seriosa, reservada, austera de gestos, de vegades amb aparença d'absent, sempre més predisposada a escoltar i a veure que no a pretendre ser el protagonista de la situació en què es troba».
El resultat de la dilatada feina de Planas té l'especial interès de relacionar l'aventura biogràfica de Baltasar Porcel, la seva vigorosa struggle for life, amb la seva obra, ja tan i tan extensa. Més que un reportatge -com va indicar Planas en el seu parlament- es tracta d'un diàleg, o més aviat d'una llarga sèrie de diàlegs entre Baltasar Porcel i l'autor, però també d'un assaig meditat, fruit de la lectura dels nombrosíssims textos del gran escriptor andritxol. De fet, en un moment determinat va reconèixer que deu ser l'únic mallorquí que s'ha llegit la integritat dels set gruixats volums de les Obres Completes publicades per Proa. Però ja sabem tots que no es pot escriure sense haver llegit abans. Un dels fets recollits per Planas és justament que Porcel li diu: «Va ser el mateix llegir el que em va portar a escriure».
Són innumerables els aspectes destacables del llibre. Sols esmentaré aquells que m'han interessat més personalment però el lector ha de saber que hi trobarà moltes més coses. Començaré per un tema que ha fet córrer molta tinta, la relació de Baltasar Porcel i Llorenç Villalonga. Cal tenir ben present el fet que, segurament, el trauma més fort sofert per l'autor de Mort de dama era el de no haver tingut cap fill. De fet quan es va casar amb Maria Teresa Gelabert, ja sabia que aquesta no podia tenir fills. Villalonga va voler convertir Baltasar en un fill seu i aquest no podia acceptar-ho. D'aquí -de la independència de Baltasar- i del fotre-se'n de moltes coses de Villalonga va venir la ruptura. L'episodi tràgic d'Antònia Llodrà, degudament recollit, ens recorda que, malgrat les bones maneres, Villalonga no va creure mai en la comunió dels sants ni prop fer-s'hi.
Pot parèixer un detall secundari, però a mi m'ha deixat touché l'esment de Literatura del segle XX y Cristianismo, de Charles Moeller. El fet que el seu autor fos un canonge belga va fer que l'obra pogués passar per la censura i el llibre, amb quatre o cinc volums, ens va proporcionar a tots els lletraferits incipients de llavors uns coneixements que senzillament no teníem. També l'origen biogràfic de La simbomba fosca, que em sembla l'obra més important de tota la seva producció teatral.
Es fan recomanar especialment les pàgines del capítol III que expliquen la seva actuació catalanista quan va arribar a Barcelona, vivia a can Joan Triadú i feia feina a Mobles Maldà, els incidents al Palau de la Música, l'empresonament de Jordi Pujol, etc. També la primera entrevista que va publicar a Serra d'Or, amb Joan Pla, quan, com explica Porcel: «Pla era llavors un personatge marginat a la Catalunya catalanista i, amb aquella entrevista, el vaig redescobrir». Per descomptat, les pàgines on s'explica la relació amb el gran escriptor de l'Empordà tampoc no tenen pèrdua. L'època durant la qual va dirigir la revista Destino -confés que un servidor en desconeixia els detalls- m'han resultat igualment especialment interessants. I no puc acabar sense recomanar també els dos o tres comentaris recollits de Joaquim Molas, malgrat un no hi pugui estar totalment d'acord.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.