El doll d'aigua calenta raja sense parar. Sense motor, surt per la seva pròpia força des de les entranyes de la terra. La gran canonada de ferro aboca dins un safareig tot remogut que la reté una estona i llavors la deixa anar perquè finalment regui els camps de cultiu. Bir Gaba és com un satèl·lit a una quinzena de quilòmetres del gran oasi de Baharia, el de les mòmies daurades. Gràcies als pous que s'han perforat, es manté la convivència entre desert i terra cultivada. El senyor Salah té l'hotel Alpenblick a Bawiti, la capital de l'oasi. Però l'establiment només s'anima un poc quan hi fan parada un grup de visitants que sempre hi queden poques hores, perquè se'n van de pressa a «explorar» el desert. El senyor Salah també és l'amo d'una finca a Bir Gaba on, amb els fills petits de la segona esposa, hi arriba cada dia a mitja tarda. Una part del terreny, el més arenós, està ocupat per un «safari camp»: una vintena de cabanes de totxos amb coberta de canya i jonc que quasi mai no estan ocupades per ningú. La resta es dedica al cultiu. Hi ha algunes palmeres, alfals, blat i hortalisses. Per allà hi pasturen vaques i ovelles. A vegades s'hi veuen camells, però són de les finques veïnes. Un pam basta per separar verdor i arena, l'alfals acabat de regar de la pedra feta pols que fa dunes petites i acoloreix el Gebel Dist: un turó com una piràmide ferruginosa de cinquanta metres d'alçada.
El camí polsós està ombrejat per dues línies d'eucaliptus. També es troben al voltant del safareig de Bir Gaba. Hi creixen tan esponerosos, que fins i tot les nits de lluna plena fan ombra sobre l'aigua, tèrbola perquè sempre està en moviment i remou el fons. De nit i dia hi va la gent dels voltants, i de tant en tant hi atura algun cotxe de Bawiti.
La font és lloc de trobada. Silenciós o animat, segons l'hora i la gent. S'hi banyen, hi renten roba, omplen garrafes d'aigua o simplement s'hi asseuen a la vora esperant que passi el temps, a l'aguait de la vida. Fa uns mesos hi va arribar un grup de gent amb una gran màquina perforadora. A mil o a mil cinc-cents metres sol aparèixer l'aigua.
