El sentit d'una obra biogràfica és el fet de justícia envers la figura objecte del llibre. Escriure una bona biografia és una de les tasques intel·lectuals més compexes, perquè requereix una enorme dosi d'humilitat de l'autor envers el seu personatge: aconseguir que torni a viure sense que es noti la mà del que manipula el resorgir d'una vida ja tancada i emmarcar-la dins un context de present.
Això és el que ha aconseguit Josep Maria Llauradó amb el seu llibre biogràfic sobre Nadal Batle (1945-1997), matemàtic, dirigent universitari, escriptor, erudit i, per sobre de tot, humanista en el millor sentit de la paraula: res del que fos humà li era aliè. El mèrit de Llauradó és que ha tornat a donar carn i nervi, ulls i somriure, tendresa i sang a una entranyable memòria, que com tots els records, estava condemnat a esvair-se al ritme del pas del temps. No hi ha com una obra ben construïda per vèncer l'oblit. Un bon biògraf és un vencedor de la mort, un guerrer capaç de trencar la força implacable del temps. I ara molts tenen l'oportunitat de conèixer o recuperar al seu costat el gran Nadal, un nacionalista que creia en unes Balears lliures en tots els sentits (començant pel cultural, font de totes les altres llibertats), i a la vegada un home amb la mirada posada en terres llunyanes, en problemes remots, en qualsevol qüestió o conjuntura que pogués afegir elements d'anàlisi o aportar solucions per a les nostres Illes, com demostrà amb els seus inoblidables articles a Diari de Balears.
La biografia de Llauradó deixa un punt de tristor: palesa la inhumana escassesa de naturaleses nobles com la de Nadal Batle en aquesta Mallorca de les ambicions desfetes, els egoismes tancats i la insuficient recerca del nord col·lectiu. Qualque dia aquesta terra s'adonarà de l'altíssim preu que ha pagat i seguirà pagant davant tanta curtor. Nadal Batle era un home que, per amor al seu poble, traspuava sentit de país i superació del sempre limitat horitzont empíric individual. Era líder moral d'una terra tan sovint madrastra dels seus fills vertaders i tan acostumada a devorar de viu en viu els qui es posen al front de la nau.
