Tothom està encantat amb la nova campanya contra les drogues. De fet, tothom ha estat encantat amb totes les campanyes contra les drogues, i els que no hi estan, narcotraficants, camells o consumidors, se n'enfoten. Què els és, als narcotraficants, que l'Estat es gasti milions i milions en campanyes? I als camells? Els drogoaddictes passen: com que ho podran deixar en voler, no necessiten que ningú els recordi que ho han de deixar. Així que, tots contents, des dels governants i els creatius de les agències publicitàries, fins als que lloguen les tanques, els mitjans de comunicació beneficiats per la campanya, etc. I els ciutadans, en fi, tocam tenir la seguretat que les nostres autoritats fan el que poden per contenir la plaga. Si una cosa és bona, té caràcter social i, a més, beneficia una partida de gent, res, melassa. En moments de tanta joia, deu ser una inconveniència preguntar-nos per què no es reorganitzen els efectius humans encarregats de la lluita contra el narcotràfic, sobretot al detall. No és d'ara, que s'han manifestat barriades senceres reclamant la intervenció de les autoritats contra domicilis en els quals és pública i notòria la venda de droga. Cada ciutadà de Palma deu saber de més d'un portal en el qual totquisqui pot ser servit. Aquest ciutadà ha arribat al coneixement d'aquests llocs per la simple observació de moviments en el seu carrer, plaça o barriada. No és policia ni és més viu que els altres, simplement veu allò que passa davant dels seus ulls. I es pregunta si, allò que ell sap, també ho deuen saber els qui ho haurien de saber. Un dia i un altre, any rere any, aquests portals mantenen la seva activitat sense que, aparentment, se'ls compliqui massa la vida. Quan servidor era nin creia que als petits traficants se'ls deixava fer perquè era la manera de localitzar els grans i enxampar-los. No dic que no sigui una bona política, però la quotidianitat dels ciutadans, qui l'altera i l'emmetzina, són aquests portals, de la mateixa manera que la pau ciutadana l'altera més el xorisso de navalla que el superbanker o el constructor corruptor de governants. Vull dir que al ciutadà de dia feiner, se li acuden moltes coses per fer front a la distribució de la droga, per dificultar-ne l'accés a camells i a consumidors: i, de passada, contribuir a pacificar els carrers, les places, les barriades de la ciutat. Però si tot això no es fa deu ser perquè convé més invertir en una campanya que destinar més personal i més ben preparat a posar fre a l'omnipresència de la droga en la vida ciutadana. Lo primer és lo primer, que no és vera?