cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 25°
30°

Parc temàtic PP-UM

Casino al costat de l'hipòdrom i camp de polo a Campos. Les autopistes, els forns crematoris i els cables elèctrics no són els elements principals del pacte PP-UM sinó les dotacions indispensables d'allò substantiu: Mallorca com a parc temàtic. L'Evolution Park de Pere Rotger és una pura anècdota: descartable per redundant o desitjable per reiteratiu, és un parc dins del parc, el racó degourmet dels parcs temàtics. Serem Las Vegas envoltades per la mar: del camp de polo al multicines, del casino al parc aquàtic, podrem circular frenèticament gràcies a la multiplicació dels carrils i dels cinturons. El cable elèctric podrà alimentar la proliferació de les bombetes de colorins, els marcadors electrònics i els karaokes. Les dessaladores proporcionaran aigua infinita per a brolladors de fantasia i tobogans aquàtics. Els residus aniran al parc temàtic de Son Reus, en què les incineradores fan el miracle de convertir el fems en més bombetes de colors i els trens transparents corren suspesos sobre les plantes de metanització.

Dic tot això perquè convé començar a llevar la màscara d'Unió Mallorquina. Fins ara l'hem criticada amb lleialtat de coaligats, i encara en tenim la inèrcia, com si teméssim que les nostres paraules sonin falses, o oportunistes, renegant de qui fins ara havíem de respectar com a company de coalició progressista. No oblidem, però, que és Unió Mallorquina qui ha fet el seu enèssim canvi de terç, i que si ells poden gaudir amb la plàcida sensació del retorn a casa, els altres no tenim per què privar-nos del dret de dir qui són de veritat. Perquè no és només el parc temàtic: UM se n'ha anat en braços del PP sense dir ni una paraula sobre què volen dir realment les lloances al bilingüisme i a les modalitats insulars, ni sobre la brutal ofensiva contra l'escola pública que s'amaga sota el reclam de la lliure elecció de centre. Efectivament, amics d'UM que sou de cor nacionalista i progressista: esser demòcrates és molt dur, i vosaltres sabreu on és el límit de la disciplina de partit.

No hi ha mal en què no hi hagi alguna cosa de bona, i el pacte del parc temàtic ha tengut la virtud de posar la frontera del mapa polític del país allà on toca esser: Matas i Munar a una banda, junts. No caiguem en la temptació de tractar UM amb el guant de seda amb què l'oposició del PP l'ha tractada durant aquests anys, esperant una nova brega de cosins o que un nou càlcul tàctic torni a fer, en el futur, que UM concedeixi a l'esquerra el do de la majoria parlamentària. Posant l'objectiu en les majories nítidament d'esquerres, potser les coses semblaran més difícils, però podrem oferir la credibilitat i la il·lusió que les faci possibles. L'últim que hem de fer és tornar a deixar les expectatives de futur a mans dels capricis dels que de vegades es desfressen de centre nacionalista i de vegades es mostres a les clares com a dreta regionalista: als parcs temàtics els va bé una mica de color local.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.