cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 26°
27°

Vots encreuats

Si fins i tot els operaris de l'obra de just suaquí devora comentaven dimarts -a crits, de fuster d'alumini de la balconada del tercer segona al llanterner de la planta baixa- que només hi havia un pacte possible, al Consell. El veí de la finca del costat -que per ventura enfilava tomàtigues o tallava roses en el jardinet- els llença una pregunta: «qualcú em pot explicar d'una santa vegada què dimonis fa, el Consell?». L'única resposta la va donar el peó del quart primera, amb veu de cassalla: «guapaaaaaaaa!». No li deia a la Sempre Presidenta. L'afalac anava directament a incomodar una habitant de la finca de l'enfront, d'antuvi votant convençuda del nacionalisme d'esquerres, però captada malèvolament en els darrers comicis per una maquiavèl·lica, entel·lèquica, bosquejada i miginexistent operació presumptament batejada en cercles molt molt secrets amb el nom de l'encara president. No perdem el fil: la votant enganada virtualment pels cants de sirena del poder de l'home corrent ha sortit a comprar el pa en el forn-pastisseria-croisanteria-bar que freqüenten els funcionaris de l'ajuntament. Intenta evitar accelerar el pas en sentir el peó del quart primera, però no ha pogut evitar quedar frapada per la pregunta llançada pel veí de les domàtigues o les roses. «Carreteres, fems i vells», xiuxiueja en resposta, com en una jaculatòria quan tot just es creua amb un policia municipal votant d'Esquerra Unida que aquesta vegada ha emès el sufragi autonòmic a favor del PP perquè a) Margalida Rosselló apareixia despullada en la tanca dels Verds de Menorca; b) està d'acord amb tots els eslògans que han llançat els conservadors durant la campanya; c) a ell no el molesten els ministres i d) amb el turisme no s'hi juga. Aquesta darrera raó li va inculcar son pare els anys setanta, pagès de naixement i conserge d'hotel per aquelles coses de la vida i de la satanitzada balearització, quan un amic de la família els volia convèncer que hi podia haver visitants de Mallorca encantats més pels atractius culturals que per les platges i els «Palma la nuit». El municipal arriba a l'establiment polivalent on la veïna gens afalagada pel peó de la veu de cassalla del quart primera va a comprar el pa. Hi entra i hi troba berenant un excompany d'institut, ara famós advocat, obertament conservador però molt divertit maquinant el retorn al poder durant els darrers quatre anys. «Sa princesa ha pactat amb sos vostros, eh?», li diu el municipal al jurista. El misser, però no pot amagar una certa decepció. Han guanyat els seus, sí, però no els qui va votar. La papereta que va introduir en el sobre diumenge dia 25 no duia cap gavina. Els dos antics companys de classe no s'han dit res, el silenci ja basta. Es miren, riuen i, per un dia, no parlen de política.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.