Després de l'esglai dels resultats de les eleccions del passat 25 de maig, he decidit escriure aquesta carta, amb la qual no pretenc cercar explicacions ni culpabilitzar cap partit. Sí que és ver que no arrib a entendre la gent d'aquestes illes, no puc entendre com la manipulació i l'egoisme sempre guanyen.
Però el que és ben cert és que el resultat d'aquestes eleccions beneficiarà els que ja tenen massa, els empresaris, hotelers, en una paraula els rics.
Els que pagarem de veres serem nosaltres, la gent que estima aquesta illa, la que pensa que ja basta d'urbanitzacions i de ciment. I sobretot els ensenyants, els mestres de les escoles públiques lluitadors des de fa anys per un ensenyament arrelat al país, en català, amb subvencions suficients per garantir un ensenyament de qualitat.
Evidentment les coses se'ns posen difícils. Basta saber quin era el programa electoral del senyor Matas, quines han estat les declaracions de la Sra. Cirer, optant per una lliure elecció de centres i per la no-imposició del català a les escoles, això ja ho tenim al damunt amb la nova llei de qualitat LOCE, on el castellà tendrà més hores que el català.
Els centres públics s'enduran la pitjor part; és evident que la lliure elecció de centres sempre beneficiarà els centres privats i concertats. En una paraula, a poc a poc les escoles públiques es convertiran en «guetos» d'alumnes que naturalment no trepitjaran mai un centre concertat.
Basta llegir com ha anat l'admissió d'alumnes en aquests centres, veure el tant per cent d'alumnes immigrants, amb necessitats educatives especials, que hi ha llistes que han tret fins i tot en alguns centres sense baremar.
Però bé, que no es preocupin les escoles concertades i privades, ben aviat això no els representarà cap problema. Voldria manifestar també la meva sensació de fracàs personal per no haver sabut fer arribar la consciència lingüística i d'integració als pares del meu centre, als quals durant mesos vaig intentar transmetre aquesta consciència, i com ells a tots els pares que reberen classes de català, subvencionades per la Direcció General de Política Lingüística.
Per acabar vull agrair a en Joan Melià la feina feta per la llengua i per la cultura catalana. La seva tasca no ha estat fàcil i moltes de vegades ha passat desapercebuda o ha estat criticada. Els joves conscients d'aquestes illes també ho tendran difícil, ja que ha estat un dels impulsors del cinema en català i sobretot del rock en català.
Públicament pos en dubte que el Departament de Política Lingüística pugui ser substituït per una persona tan implicada i tan coneixedora de la llengua com ell.
Francina Jaume Guardiola. Bunyola.
