El PSM ja ha posat les cartes sobre la taula. Només passarà a formar part d'un hipotètic govern del Consell en cas que sigui presidit per l'opció més votada del Pacte de Progrés: el PSIB-PSOE. Si els altres partits decidissin que la presidenta ha de ser Munar, el PSM donaria el suport des de fora. Així que Munar, que en aquests moments s'està pensant si prendrà cap a la dreta o cap a l'esquerra, ja sap que en aquest segon cas quedaria en minoria. Per entendre el posicionament del PSM s'ha de tornar al 1995, quan es formà el Pacte al Consell. Aleshores el partit de Morro i Sampol tenia més del doble de vots que UM i acceptà Munar de presidenta. Vuit anys després, el PSM està per sota dels unionistes mentre Munar ha aconseguit assentar-se. El PSM entén que la seva única opció de futur és desmarcar-se. El problema és que davant aquesta situació Munar no té un altre camí que el PP i la seva sucosa oferta. La cúpula unionista ja dóna per fet el pacte amb la dreta i les bases comencen a veure que mantenir-se amb l'esquerra és impossible. El PP ofereix a Munar poder governar en solitari. No hi ha color. Però el PSM, amb quasi trenta anys de lluita a les seves espatlles, no pot córrer el risc de la desaparició. El PSOE està disposat a acceptar, igual que el PP, el pla territorial sencer que propugna Munar. Si el PSM assumeix això, ja no tindria raó d'existir. Seria la seva tomba.