Cal començar a conèixer les cares dels votants que, optant per l'esquerra, estaven convençuts de votar el partit que governaria en solitari. No neg la seva existència, només afirm tenir motius de dubte. En tot cas, no serien massa ni massa vius. Digau-me, ara, que l'esperança és el darrer que es perd i que n'hi ha que encara no l'han perduda i van a l'urna com na Caperutxeta a la boca del llop. Bé, idò, ja que conèixer a qui votà convençut d'unes majories desconegudes per aquests indrets sembla atemptatori al constitucional dret a l'esperança, que surti el cap de partit capaç de defensar aquest convenciment......No ha sortit. Podem esperar fins que les gallines treguin queixals i no el veurem aparèixer. Curiós això de no voler semblar ridícul fent públiques unes intencions impossibles i, a la vegada, fer-se el desganat amb talent a l'hora de pactar l'única possibilitat coneguda i reconeguda des del principi. És hora que els líders dels partits d'esquerra facin públic el que tots els seus votants saben: o pacte o oposició (l'opció «miracle» no és pertinent en aquesta columna) i ningú els ha votat per estar en l'oposició. Clar que, ben pensat, qui no fa no erra i en l'oposició totes les culpes i les responsabilitats són dels altres. Ara que ho dic: com no hi havia caigut abans? L'actual penós espectacle consistent a culpabilitzar els altres de la desfeta deu ser l'empírica demostració de l'autèntica vocació d'oposició que tenen qualcuns. No és que el govern els hagi vengut gros, és que no és per això que s'hi presenten. Qui ens ho havia de dir. Però, sobretot, ens ho haurien pogut dir abans i cap dels que els votaren perquè no governàs el PP ho hagués fet.Ens podran despistar al·ludint a uns resultats massa esquiterells, però els contestarem que no posaren condicions quantitatives per a presentar-se. En tot cas, i si no els agrada l'imperatiu manament de no abandonar el govern al PP, sempre poden deixar l'escó a qualcú amb l'estómac suficient per a complir la voluntat de l'electorat d'esquerres. Que no és fàcil? Ja ho sabem. Que serà lluny de la revolució que semblen propugnar ara? No tenen els vots per pretendre-la, mentre que el manament per impedir edesert de la dreta és ben viu. Per a les gents que el creixement que ofereix la dreta ens sembla una condemna a mort per a aquesta terra, qualsevol retard en l'execució és una conquesta. Mentre esperam un governador amb eseny com per a condonar-la i iniciar un procés de rehabilitació i reinserció social, els ajornaments no només són tàcticament vàlids, són estratègicament obligatoris. Sabem la purga de sofrir les vel·leïtats desenvolupistes d'UM, però són aquestes les cartes amb les quals s'ha de jugar i procurar guanyar, si no la partida, com més mans millor.