cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 25°
27°

Espanya posa traves

Queden denou dies perquè els caps d'Estat de la UE rebin l'esbós de la nova constitució europea. Si quan arribi el dia, a la reunió que tenen prevista a Salònica, Grècia, el 20 i 21 de juny, no se'ls presenta un document consensuat i que pugui ser aprovat per tots, els únics culpables seran ells mateixos. Segons els francesos, que qualque cosa han de saber de l'assumpte, ja que un dels seus, Valery Giscard d'Estaing, presideix la convenció que escriu la constitució, els espanyols tenen molt a veure amb els contratemps de darrer minut. Les queixes dels francesos contra els espanyols s'han fet sentir a Brussel·les, on alguns diuen que la constitució ja està condemnada, sabotejada per Espanya al cap d'un grup d'estats euroescèptics. El canvi de to comparat amb fa dues setmanes, quan tot era solucionable, ve arran d'una demanda espanyola de no reformar alguns detalls clau dels tractats europeus que la constitució ha de substituir. Concretament, Espanya no vol que li redueixin el pes que va guanyar dins les institucions europees gràcies al tractat de Niça. Les negociacions de Niça van ser de les més dures dels darrers decennis, i es considera que Espanya va sortir com una de les guanyadores, ja que se li va assignar una quota de poder major que la que li correspondria per la població que té. Espanya, ara que es proposa un representació més proporcional per als estats membres, s'ha elevat com a portaveu d'un grup que inclou el Regne Unit, Polònia, Dinamarca, Suècia, Irlanda i Lituània, tres dels quals no han adoptat ni l'euro. La constitució vol remodelar Niça i oferir un model més democràtic per a la Unió, allà on els representants a Europa siguin assignats segons la població, cosa que donaria més poder a França i a Alemanya. La divisió, curiosament, es dóna entre els mateixos blocs que estaven dividits sobre la guerra d'Iraq. Serà veritat que hi ha dues visions d'Europa que es van consolidant, cosa que Espanya pensa aprofitar per consolidar el seu perfil a Brussel·les. Per altra part, serà una llàstima si a Salònica es demostra per part de tots un desig de defensar els interessos nacionals que no deixen de ser una resta del passat en lloc de lligar els nostres esforços per crear uns interessos comuns.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.