Sempre sap greu tenir raó allà on t'estimaries més haver-te equivocat. El mes d'agost de l'any passat acabava així la meva reflexió sobre les picabaralles entre els components del Pacte de Progrés: O n'aprenen molt ràpidament, o no els quedarà més que el plant i el cruixir de dents, com a la Bíblia. Bé, no n'han après, i ja ha començat el plant de la forma més perjudicial possible: fent-se retrets mútuament i cercant les culpes del fracàs allà on sigui, manco en un mateix. El PP ha guanyat les eleccions i no li han de donar més voltes. Al cap i a la fi, la victòria del PP també té coses positives, com la desaparició del mapa polític, vaticinada aquí fa més d'un any, de l'il·luminat senyor Joan Buades. O com la majoria absoluta del PP a Llucmajor, que fa que l'amic Lluc Tomàs pugui governar el municipi sense necessitat del senyor Rabasco, que va tenir l'atreviment de demanar un debat «cara a cara» amb el president Antich, i demanava si era que hi havia por de tenir un debat amb ell. No entenia que no era qüestió de por, sinó d'higiene política. Segons el senyor Tomàs, no ha estat traumàtic governar amb el senyor Rabasco. Per ell potser no ho ha estat, però per a l'ètica democràtica segur que sí, i per a l'urbanisme del municipi de Llucmajor, probablement també. Ara esper que prescindirà d'un suport que no necessita i que s'acabarà ASI per inanició. Però en tot cas, qui més ha de reflexionar sobre la derrota és el PSIB, i lo pitjor que podria fer és entrar en trifulques internes de si la culpa és del conseller de Presidència, dels «aparateros» del partit o del candidat a Palma. Quasi igual de nefast seria voler-se enganar a si mateixos dient que han augmentat dos diputats, un regidor a Palma i no sé quants de mils de vots, i que per tant van per bon camí. Si no se n'haguessin adonat fins ara que tenien punts dèbils, seria senyal de molt poca vista política. Si se n'havien adonat i no varen gosar fer els canvis necessaris quan era hora, haurien demostrat una indecisió que no es pot permetre qui ostenta la responsabilitat de govern. I si els que sembla que se n'havien adonat, perquè en fan retret públicament, no s'havien atrevit a dir res, més valdria que ara dedicassin els seus esforços a lo que realment necessita el PSIB, que és una serena autocrítica i una anàlisi rigorosa de totes les causes de la derrota, no només les més superficials, per treure les conclusions que permetin redreçar el rumb de la nau socialista. Aquestes conclusions no suposen necessàriament entrar en una dinàmica de dimissions, que si bé en alguns casos sembla que l'ètica i l'estètica democràtiques les imposen, haurien d'esser primer iniciativa dels afectats. Però sí que suposen fer honor a l'eslògan de les eleccions i propiciar una altra manera de ser i d'actuar. Perdut el Govern, els socialistes hauran de tornar a donar el protagonisme al partit, a la maltractada base, i estar disposats a revisar el projecte polític. Però sobretot hauran de trobar la manera de mantenir un contacte permanent amb els ciutadans si els volen convèncer que coneixen i comparteixen els seus problemes, que són capaços de donar-hi les solucions adients i que tenen les persones que sabran posar-les en pràctica. Només així faran el PSIB fort, dinàmic i convincent que necessita la nostra societat per contrapesar l'aclaparadora supremacia, sempre nociva, d'una banda, en aquest cas la dreta, de l'espectre polític illenc.