Euròfils i euròfobs

No passa dia sense que en algun racó de la Unió Europea es publiqui un estudi sobre com volem que sigui l'Europa del futur. Deu ser el projecte polític que més enquestes ha inspirat en la història de la humanitat. Tots junts són una demostració contundent de la indecisió dels líders europeus en el projecte que dirigeixen i de la nostra capacitat per organitzar una tudada monumental de paper. Separats, un per un, desgraciadament, serveixen per demostrar molt poc. Uns perquè no són científics, uns altres perquè no són comparables amb estudis semblants, o perquè no són gaire amplis en la mostra d'enquestats; i pocs donen una idea clara de cap on anam. És d'agrair quan en trobam algun que contengui algun missatge clar. La darrera moda d'enquestes és per als estudis que demanen si Europa ha de tenir un president elegit i si la UE s'ha de convertir en una federació compacta o disgregada. Aquesta moda és per allò de la Convenció que escriu la futura Constitució de la UE. Volem un president elegit que estigui al capdavant d'una unió forta? Els més entusiastes per una Europa unida sota la batuta d'un Aznar, d'un Blair o d'un Giscard d'Estaing escollit entre tots són Itàlia i Espanya, on un 18% de la població triaria aquesta opció. Espanyols i italians, gairebé un de cada cinc, vol un presidència europea forta i un paper menor per als estats membre. Però no és aquesta l'opció que guanya en aquesta enquesta d'Ipsos. Guanya l'opció de l'statu quo, com tan sovint passa a Europa. Una federació més o menys forta però amb estats que mantenen competències clau interessa a sis de cada deu alemanys, i a la meitat del europeus en conjunt. La presidència europea d'Aznar o de qui sigui, vista així, no té gaire futur. I sempre queden els menys entusiastes per una federació, els euroescèptics: un 28% dels britànics, o un de cada quatre, voldrien que es desmantellàs la UE, idea en què els acompanyen el 17% dels holandesos i el 12% dels belgues. Els més convençuts que la UE hauria de suplantar els estats som nosaltres i els italians. Doncs de moment sembla que anam cap a una UE que respecta gairebé en tot el paper actual dels estats. Almenys fins que surti la propera enquesta que ho contradigui.