L'empremta de la guerra

Sembla mentida que sectors lligats al PP pensin que la guerra de l'Iraq finalment no tindrà efecte -o serà mínim- en les pròximes eleccions del 25 de maig. Qui diu això no recorda, o no vol recordar, que els conflictes bèl·lics on ha estat en joc la grandeza de España han estat determinants per conformar el segle XX a la Pell de Brau. I amb un denominador comú: quan els polítics de torn han volgut embarcar la societat civil en els seus deliris de grandesa, han provocat la fractura social. La Setmana Tràgica del 1909 esclatà a Barcelona per la negativa dels joves a anar a la guerra del Marroc. El 1923 el rei Alfons XIII convertí el general Primo de Rivera en el seu Mussolini després de l'espantosa derrota espanyola a Annual (Melilla). El 1931 es proclamà la República, just després d'unes eleccions municipals, quan es feien insuportables per al rei els efectes de l'informe Picasso, que detallava la derrota d'Annual. S'ha d'evocar que Alfons XIII animà el general Silvestre, cap de Melilla, perquè atacàs els marroquins al crit d'olé tus cojones!. Després, varen ser els generals africanistes els qui s'aixecaren contra la República i dugueren la guerra civil i la dictadura de Franco.