Dido i Eneas a Bosra

El punt més conegut és la Ciutadella, amb un magnífic teatre al seu interior. Actualment és l'indret emblemàtic de Bosra. I encara s'utilitza, ja que regularment s'hi fan espectacles teatrals. Aquell dia, el que ara record perfectament, tota la ciutat estava en moviment de cara al visitant, ja que s'hi representava l'òpera Dido i Eneas de Henry Porcell (1659-1695). Adesaven places i carrers perquè la gent de tot el món que hi acudiria seguint el rastre de les òperes a llocs històrics (les piràmides d'Egipte, la Gran Muralla xinesa...) se'n duguessin una bona impressió. Banderoles amb els retrats de Hafezz El Asad i del seu fill penjaven arreu, i uns d'immensos, desproporcionats, mig tapaven la façana de la ciutadella. Moltes persones s'havien gastat amb gust els seus diners per tal d'assistir a la representació.

Tenia una invitació que anava signada pel mateix Hafez El Asad. No, la veritat és que me n'havien donat tres. Però no vaig assistir a l'espectacle. Aquells dies convivia amb una família local i no era cosa de dir, quan arribava l'hora de sopar, prendre el te i fer la tertúlia habitual, que me n'anava a l'òpera. Allà, dins aquells camps de terra obscura i roques volcàniques, el goig era veure les oliveres baixes plenes de fruit, les parets de pedra seca, la gent fent la seva vida. I, a la ciutat, passejar per carrers on la combinació d'una construcció amb dos mil anys d'antiguitat conviu amb la finestra sense estil ni lluïment. O, quan no hi ha ningú, pujar a la part més alta del teatre i, sense públic ni actors, anar encalçant desxifrar les coses que s'han arribat a fer.