Miquel Payeras

Llistes: PSOE-UM i anticatalanistes

Miquel Payeras23/04/03 0:00

Ja s'han presentat les llistes completes de les candidatures a les eleccions autonòmiques i municipals. La dada més interessant és la disputa entre PSOE i PSM que, lògicament, també s'evidencia en com i quantes són les llistes. Ja d'entrada la candidatura autonòmica (per Mallorca) socialista mostra l'intent d'acotament dels nacionalistes: la immensa majoria dels candidats del PSOE tenen el nom en català (o així s'ha publicat). Val que per si mateixa la dada no és sinònim de res, però sí un factor indicador de l'ànima antiquista que és el segell de la candidatura; i més força pren la dada comparativa si se mira la llista municipal a Palma del PSOE, a la qual els noms en castellà predominen de molt per sobre la minoria en català. Analitzat des de la relació elegibles-electors de l'univers socialista no hi ha dubte que la llista a Palma és la més normal, mentre que l'autonòmica és la desnormalitzada cercant el segell autoctonista per acotar el PSM. Encara se veu més aquesta guerra PSOE-PSM en el nombre de llistes municipals, on ha botat la sorpresa: fa només dos mesos les notícies (i així es va comentar aquí) eren que el PSOE quedaria clarament per darrere del PSM, i a l'hora de la veritat ha estat contundentment a la inversa. Els socialistes fan una passa espectacular: de 31 llistes a la Part Forana el 1999 han passat a 48, sobre 52. El PSM, que pareixia augmentar cap al cent per cent (fa dos mesos) ha quedat considerablement endarrerit: finalment 42 candidatures partforanistes, mentre que fa quatre anys només foren dues manco. Una nova mostra de la dura pugna entre els dos partits per caçar el vot de la Mallorca profunda. El PSOE sap que a Palma creixerà molt i posa tot el que té amb intensitat a la Part Forana. L'objectiu indissimulat és aconseguir que el PSM baixi un diputat i ells pujar-ne almanco un altre.

Per altra banda, la progressió d'UM és, també, espectacular. De 31 llistes municipals de la Part Forana fa quatre anys, a 52. Cent per cent. Només el PP l'iguala. La qual cosa indica l'aferrissada lluita entre els dos partits pels grapats de vots locals desideologitzats i sociològicament dretans. La sorpresa, la dada estranya, és el «target» que presenta la no manco estranya coalició d'EU-Els Verds que no només no augmenta candidatures a la Part Forana, sinó que en perd una: de 16 a 15. És una dada que com a mínim indica que els rojos-verds no han pogut o no han sabut aprofitar el poder per incrementar la xarxa territorial orgànica.

Residualment queden els extraparlamentaris: el PRIB (increment d'1 a 6 llistes), ASI (creixement de 2 a 5), Clau (impactant presentació amb 5) i ERC (1, igual que fa quatre anys). Els tres primers partits, tots ells identificables genèricament com a anticatalanistes presenten conjuntament, doncs, 16 llistes a la Part Forana per només 3 el 1999. Mentrestant, els pancatalanistes només en segueixen presentant 1. Una dada per reflexionar. D'entrada pareix que només el fet que els tres primers partits se barallin més entre ells mateixos que no contra «l'enemic» comú, el catalisme, els impedirà un resultat electoral que sociològicament seria normal: moltíssims vots i, hipotèticament, acostar-se al llindar de superar l'extraparlamentarisme, si més no això indica l'impressionant creixement orgànic.

De tot plegat, i a banda d'aquesta dada de la progressió anticatalanista, l'anàlisi de la qual caldrà acurar perquè supera de molt la presumpció que tot és degut a misteriosos (o no tant) sistemes de finançament, en queda l'evidència que el Pacte de Progrés a qui ha beneficiat, i molt, és al PSOE i a UM, i ha acotat el creixement del PSM i, també i sorprenentment, d'EU-Els Verds. Això no pressuposa res, quant als vots que tregui cada partit el 25 de maig. Però sí que és una dada rellevant: com més candidatures municipals se presentin més probabilitats de tenir més vots autonòmics. Perquè el doble vot (diferent al municipi i a l'autonomia) tot i que existeix, no sol presentar diferencials espectaculars. En qualsevol cas és la primera concreció d'allò dit des de l'inici de legislatura: PSOE i UM són els grans beneficiats, quant a interessos partidistes, del Pacte de Progrés.