Del poble

L'home que fa quaranta anys escrivia a Horacianes que el 1963 «serà molt recordat i molt amargament./vicent ventura, desterrat a munic o parís;/ joan fuster, a sueca;/-diuen pel veïnat que escriu de nit a màquina, i circula un tenebrós prestigi-;/sanchis guarner recorre, perplex, la ciutat;/jo escric i espere a burjassot,/ mentre pels carrers de valència/la gent, obscena, crida i crema un llibre». Terrorífics versos encara, per actuals. I l'any 1982 -ja érem tan demòcrates!- declarava que "no passen mai uns dies que en despenjar el telèfon em sento dir que ets un fill de puta. La por d'una bomba no me la lleva ningú». També en una lectura poètica a l'Ateneu Barcelonès va escoltar com una pretesa poetessa jocfloralesca -ai, l'esperit motserratí- es queixava que «un poeta valencià ens vingués a llegir les seves brutícies». No cal la negreta, cal llegir-lo.