Èxit institucional

Com passarà a la història aquesta legislatura, a més de com l'arribada de l'esquerra i del nacionalisme al poder? Potser passarà com la legislatura de l'ecotaxa, potser com la legislatura de la protecció del territori, potser com la legislatura del petit i mitjà comerç, potser com la legislatura de l'aplicació real de la normativa sobre normalització lingüística. O potser, segurament, passarà com una mescla de tot plegat, amb un altre potser, i aquest potser és el de l'empenta i consolidació de l'entramat institucional del nostre autogovern. Molts de pics no es parla dels canvis institucionals perquè veritablement no són tan espectaculars com altres mesures. Tot amb tot, per tota aquella gent que pensam que les Illes Balears no són una simple descentralització administrativa de l'Estat, sinó un autèntic govern del poble balear i, per tant, consideram aquest marc de referència com una nacionalitat en termes constitucionals, com una nació en termes col·loquials; per aquesta gent, l'entramat institucional és l'esquelet del nostre cos nacional, i no cal dir que, sense esquelet, tota la resta no té on aferrar-se, on sustentar-se, pocs músculs tendrem sense ossos, i pocs esforços podem fer sense músculs. Aquests quatre anys la tasca institucional és impressionant: nova Llei del Govern, modificació de la Llei del Consell Consultiu i renovació dels seus membres, nova Llei de consells insulars i posada en funcionament de les seves determinacions, Llei del Consell Econòmic i Social i posada en funcionament d'aquest òrgan de consulta i assessorament, lleis de transferència de competències als consells, inici de la tramitació de la modificació del Reglament del Parlament... De fet, recentment hem tengut l'alegria de veure com a la fi, es nomenava la Sindicatura de Comptes i, en conseqüència, també es posava en funcionament aquesta institució encarregada de la fiscalització i control dels comptes públics. N'hi ha que consideren que no té gaire importància si els comptes del govern, dels consells i dels ajuntaments els fiscalitza un òrgan balear o un òrgan espanyol com és el Tribunal de Comptes, n'hi ha que consideren que no és cap cosa especialment destacable que la tasca d'assessorament i control jurídic la faci un òrgan com el Consell Consultiu de les Illes Balears o un òrgan espanyol com el Consell d'Estat, el mateix podríem dir de la protecció dels drets fonamentals i del Síndic de Greuges i del Defensor del Poble. Per altres en canvi, això té molt de calat, perquè és prova inequívoca que assolim col·lectivament una majoria d'edat, demostra que no som subalterns de ningú, palesa que les més altes funcions que es desenvolupen dins els poders públics poden ser assumides des d'aquí. Quan més realitat política balear siguem capaços de generar, més dependències mentals trencarem. El provincianisme és un dels defectes psicològics que afecten aquest país, tenir una sindicatura de comptes és una cosa encertada per foragitar aquesta imperfecció. Seria injust però, no assenyalar que som encara lluny del nostre destí ideal. Encara queden moltes coses a fer. Queden institucions a posar en funcionament com la ja esmentada Sindicatura de Greuges. I queda, sobretot, acabar de madurar el disseny d'un dels eixos del nostre autogovern com són els consells. Per fer aquesta maduració ens cal conèixer la doctrina que establirà el Tribunal Constitucional a la sentència que dictarà fruit del recurs presentat pel PP contra la Llei reguladora d'aquests consells, i per fer aquesta maduració cal aclarir quines competències consideram que han de ser dels consells i quines del Govern, i cal atorgar la potestat normativa general (fer reglaments) als consells en les matèries que assumeixin o que ja tenen. En definitiva, el debat es troba obert i en absolut es pot dir que siguem al punt d'arribada. En aquestes dates de bones intencions, era pertinent que tots plegats ens felicitàssim dels avanços aconseguits.