La tropa popular es feia ahir una sola pregunta: «I ara què feim?». De Madrid han rebut poques consignes: treure el ventilador amb afers de socialistes empaperats pels jutges com Fernández Tarrés o la mateixa Margarita Nájera, i posar bona cara davant la tempesta. Però la processó va per dedins: ja veuen que se'n van de cap a les eleccions autonòmiques amb el cas Formentera obert, i això posa un Jaume Matas ple de morques entre l'espasa i la paret. Resulta molt difícil que el negre eix Illes Cies-Formentera li permeti articular una campanya electoral equilibrada. Però per sobre de totes aquestes consideracions hi ha un fet ineluctable: és massa tard per canviar de candidat. La feina feta fins ara és obra de Matas i gira al voltant d'ell, des dels grans pactes de família dins el PP, passant pel congrés del passat octubre i fins al suport a candidats concrets, com és, entre d'altres, el del controvertit Antoni del Olmo com a cap de llista de Santa Margalida. Hi ha massa sembrat per canviar ara de cap de llista. Al PP no li queda un altre remei que posar-se a l'esquena el feix Matas, els santafecinos, ePrestige i intentar fer front com pugui a una campanya que pot ser de pissarrí. Canviar seria admetre la derrota per anticipat. I això no ho pot fer el PP, que té com a cap de llista un ministre. L'esperança dels populars se centra en un suport efectiu per part d'Aznar. Matas es podria presentar amb un ampli llistat d'inversions compromeses amb Madrid. I en una època de crisi, aquests reclams sempre obtenen un ampli suport. «I ara què feim?»: esperar el manà d'Aznar, i a Matas fent de pare Noël.