L'absència obstinada del Govern en la marea negra ha estat qualificat d'«absència d'Estat» (estat propici per a l'arrelament de les màfies, en podria ser una definició): respon, tot plegat, a un guió escrit per Berlanga, amb un repartiment encapçalat de manera estel·lar pel rei Joan Carles? El cas gallec és de tal dimensió que la desaparició de governants el converteix en un doble drama. Salvant totes les distàncies, els polítics del PP acumulen silencis que els situen per sota dels llindars imprescindibles per reclamar-se com a demòcrates: sense anar molt lluny, ni en la presentació de les obres de rehabilitació de la casa de Joan Fuster, al carrer de Sant Josep, 10, de Sueca, el passat 23 de novembre, ni en la inauguració del Centre Ovidi Montllor, al carrer Vistabella, 8C, d'Alcoi, el passat 30 de novembre, no hi havia cap representant del PP, partit que governa a la Generalitat valenciana (que ha pagat una part de les obres, en el primer cas) i a l'Ajuntament alcoià. D'aquí a poc temps, al nostre país hi haurà dos carrers de visita obligada: obriran les portes sengles centres culturals de referència batejats amb els noms de dos dels grans referents de la nostra cultura al llarg del segle XX. Joan Manuel Serrat va dir a Alcoi: «La pretensió d'eliminar, eradicar o fer desaparèixer una cosa que forma part del pensament i de la cultura és un acte que va contra el sistema democràtic». El més greu és que aquesta actitud excloent i intolerant del PP no és electoralisme, sinó que és pura vocació: segons l'enquesta del CIS de setembre passat, només un 0'5% dels valencians considera el «problema de la llengua» (sic) com un dels tres principals problemes del País Valencià.