Fa unes setmanes, la premsa donava notícia de la presència a Palma de Tahar Ben Jelloun, escriptor marroquí resident a París i premi Goncourt, per dictar una conferència sobre immigració. En el seu llibre El racisme explicat a la meva filla, llibre amb èxit de vendes, hi he llegit fragments que no m'han deixat indiferent, en especial aquells que impliquen l'aspecte lingüístic i cultural de les persones: «Consisteix (el racisme) a desconfiar de les persones que tenen característiques físiques i culturals diferents de les nostres, i fins i tot a menysprear-les». «No naixem racistes, ens hi tornem. Hi ha una educació bona, i n'hi ha una de dolenta. Tot depèn del qui educa, sigui a l'escola o a casa». «Amb la cultura (o educació, en oposició a la natura), aprenem a viure plegats. Aprenem, per sobre de tot, que no estem sols al món, que hi ha altres pobles amb altres tradicions i altres maneres de viure, tan vàlides com les nostres». «El racista és aquell qui, sota el pretext que no té el mateix color de pell, ni la mateixa llengua, ni la mateixa manera de celebrar les festes, es creu millor (diguem-ne superior) que el qui és diferent d'ell». «Els racistes estan convençuts que el grup al qual pertanyen (que pot estar definit per la religió, el país, la llengua, o tot alhora) és superior al grup del davant». «Respectar els altres és tenir sentit de la justícia». «No hi ha cap cultura que sigui superior a les altres». Etc. Són frases que inevitablement remeten a l'article 3 de la Constitució. Quan llegesc aquest article, llegesc que la cultura i llengua castellana és superior a les altres per naturalesa, llegesc que les tradicions i maneres de viure castellanes són més vàlides que les d'altres cultures, que és de justícia tenir l'obligació de respectar aquella cultura encara que a canvi no rebi més que desconfiança o menyspreu per tenir la cultura que tenc, i que la manera de protegir i de respectar l'enorme riquesa lingüística i cultural d'Espanya consisteix a adoptar la llengua castellana en substitució de la que m'és pròpia, passant així a pertànyer a un grup superior. En una paraula, agrairia que qualcú em convencés que no sé llegir, o que l'autor del llibre és un ignorant, o que l'article 3 va ser escrit per Gandhi... perquè en cas contrari, no es deu tractar d'un cant al racisme, subtil i amb qualque concessió si voleu, i, a més, a un racisme d'estat? I això té la seva importància; si a l'ensenyament aplicam l'article 3 per imperatiu legal, he de concloure que, en oposició al principi de Tahar Ben Jelloun «la lluita contra el racisme comença amb l'educació», en el nostre cas es pot dir que amb l'educació vigent una persona es torna racista a imatge i semblança de l'article 3. Si la Constitució tractàs les llengües i cultures de l'Estat en pla d'igualtat, sense el racisme descrit, no hi hauria necessitat que els centres escolars elaborassin un humiliant Projecte Lingüístic sense el qual no es podrien retolar els excusats en català. Avui, demanar que la justícia i el respecte comportin aquesta igualtat significa ser subversiu.