Fa, més o manco, 15.000 cotxes que l'Ajuntament de Palma incompleix les seves normes, agredeix el paisatge, devalua la imatge turística de les rodalies i facilita un descomunal negoci basat en la competència il·legal i deslleial. Que ara hi posi fre "o digui que hi posarà fre" per fer complir la llei, només pot ser un sarcasme, una bubotada o, corregiu-me si m'equivoc, el producte de la por de la justícia, que qualsevol dia d'aquests podria processar-los per prevaricació continuada, i que si encara no ho ha fet deu ser per raons que se'ns escapen, a noltros i al codi penal. El més pervers de tot el merder dels cotxes de lloguer en terrenys rústics és que l'Ajuntament del senyor Rodríguez afavorint la davallada de costs facilita la multiplicació de cotxes que saturen carrers i carreteres i la demanda de més aparcaments de rotació (qui és el president de la societat municipal d'aparcaments?). És en aquest punt on s'hi pot trobar l'única explicació lògica a tanta desídia municipal i a l'abandonament de les seves obligacions amb la llei. O això o hi ha connivències que només un jutge podria explicar...

No sé si està ubicat en terreny rústic però, per descobrir que és d'una rusticitat vergonyosa, no es necessari anar a firar pels mapes d'ordenació urbana. Perquè encara que no ho cregueu, els terrenys on la grua municipal deposita els cotxes, entre sa Indioteria i Son Reus, són un sementer amb menys condicions que qualsevol lloguer de cotxes il·legal. És clar que els propietaris dels cotxes de lloguer no tendrien mai els seus vehicles enmig del fang i bassiots impracticables els dies de pluja! Idò, els responsables municipals o els seus concessionaris sí que hi deixen els nostres. Si, i sense cap vergonya, l'encarregat t'indica amb el dit «por allí està su coche» i ja hi arribaràs amb menys facilitats que els voluntaris anti marea negra a la costa gallega.

La senyora del Castillo, en nom de l'eficàcia que la caracteritza (surt més a compte crear mà d'obra a les escoles que haver-la d'importar i després ensinistrar: autèntica raó de la seva reforma discriminadora), considera que, dividir la llengua catalana segons la procedència de l'autor o editor, obeeix a «criteris pràctics» i que facilita la tasca a l'usuari trobar les terminacions bal o val, enlloc del genèric cat. Com que no vull acabar en un dels seus itineraris abocador, estic disposat a fer-li cas i, en nom de l'esperit pràctic, inventar un codi de terminacions que ens facilitin saber la procedència dels seus amics. És clar que al col·lega Matas és fàcil afegir-li una tr de traidor (al president Soler, per posar només un exemple) o al seu cap Aznar una efm d'exfalangista militant; però n'hi ha d'altres, com ella mateixa, que ens obligaran a fer un congrés o trobada «de pràctics». Tot és començar.