La indefensió

La indefensió és un sentiment i més aviat un fet quan parlam de societats com la nostra. Qualsevol de nosaltres, al llarg del dia sofreix per molts motius aquesta sensació tan desagradable de la indefensió, també coneguda com el «no hi ha res a fer, quina injustícia». Un darrer exemple d'això ho trobaríem en l'actitud dels nostres representants al Senat, és a dir a la Cambra de Representació Territorial de l'Estat Espanyol. En principi quan d'una persona es diu que representa qualcú s'espera que procuri, miri i cerqui la major conveniència per a la persona o la societat a qui representa. I això no vol dir una altra cosa que si en el Senat es debat augmentar fins el 50% els descomptes aeris per als residents de les Illes, tots els representants de les Illes hi haurien d'estar a favor. Prioritzar els interessos dels ciutadans que t'han triat, és la part teòrica i, sobretot, ètica d'aquest contracte que hem signat nosaltres, societat civil, amb la societat política. I aquí ja no serveixen excuses de mal pagador, ni interpretacions, es representa o no un ciutadà que aquest Nadal haurà de pagar entorn a un 29% més car el bitllet aeri. No vull pecar d'ingènua i que qualcú pugui pensar que això està obsolet, els polítics només miren cap el seu partit i els interessos de Madrid -ja sigui Génova o Ferraz- i les eleccions són un passaport que caduca cada quatre anys. Encara així, tenim el dret a la indignació, al dubte i tenim prou capacitat crítica per anar més enllà de l'enfrontament absurd entre polítics illencs. Jo com a ciutadana no vull renunciar a res, no vull renunciar al sentiment de la indefensió i el vull tenir present sempre; ara i d'aquí sis mesos. La mateixa indefensió que en aquests moments sofreixen els mariners gallecs davant un hivern molt cru i la incompetència repartida entre institucions. La mateixa indefensió d'un dona i militar quan sap que si no denuncia als mitjans de comunicació una agressió sexual d'un superior aquesta es taparà amb total impunitat. La mateixa indefensió que diàriament sentim els ciutadans quan pensam en el que podria ser i en el que s'ha convertit Palma. Tal vegada la suma de tots aquests sentiments ens provoqui i quan paguem el bitllet d'avió reaccionem d'una vegada.