Tots vostès saben de què parl. Quan algú diu «boom» a Mallorca,
sap que la onomatopeia en qüestió es refereix a l'augment
exhuberant, l'explosió, de la demanda turística estrangera cap a
Balears. En una paraula, que els europeus trien el destí «Balears»
i la nostra oferta, per tenir-los el llit fet, va de bòlit per
donar l'abast. Això és un boom turístic. La demanda augmenta, en
alguns casos sobtadament, i tot déu a fer hotels, apartaments, o
xalets per poder-la rebre. Els conseqüents overbookings,
il·legalitats o cobertures administratives diverses no fan més que
donar-nos la raó. Quan aquests fenòmens es posen en marxa no hi ha
qui els aturi, ni decrets, ni lleis, ni ajuntaments, ni ecotaxes...
està ben demostrat. Una altra cosa és el discurs ideològic i
polític: s'ha d'ordenar el turisme, s'ha de desestacionalitzar,
s'ha de diversificar en nous segments de qualitat, s'ha de
sostenibilitzar. Bon jesuset! Quantes idees brillants han acabat
soterrades baix les riuades dels booms turístics de les
Balears.
Perquè, si no ho sabien, ni un, ni dos, sinó tres "per ara"
diuen que són els booms turístics que hi ha hagut a les nostres
illes. Cada un d'ells amb acomodaments diferents de l'oferta,
perquè la demanda, és a dir els turistes, s'allarga i s'arrufa per
mecanismes ben coneguts d'elasticitat del mercat turístic: quan es
té menys doblers per comprar vacances, o quan els preus dels
viatges augmenten, un sector important no compra estius a Balears.
I això genera les anomenades crisis turístiques, intercalades entre
cada boom. Es pot fer una anàlisi més fina, però l'article no ho
permet, així que miraré d'abocar pel broc gros. El primer boom, als
anys seixanta es passa de 20.000 a 220.000 places turístiques,
s'acaba l'any setanta-quatre, víctimes, una més, de la crisi
petroliera internacional. Tanquen hotels i empreses, sobretot
d'aquells qui havien allargat massa la màniga, creient que els
booms duren per sempre. El segon boom els anys vuitanta, de 3
milions a 6'5 milions de turistes en set anys, venga créixer,
apartaments a voler. Recordin les estadístiques «oficials»: tants
d'apartaments legals, tants d'apartaments il·legals. Il·legals!
Però ben comptats! S'acaba el segon boom, per la crisi del mercat
anglès, que serà subtituït al capdavant pels alemanys. Es senten
els laments dels hotelers «sobren seixanta mil, algú diu que cent
mil places turístiques... si la crisi s'allarga». Els nostres
hotelers, alguns, han iniciat ja la seva diversificació
territorial: sud d'Espanya, Canàries, Bali, el Carib... Els mercats
de la competència s'esfondren, per guerres i atemptats al
Mediterrani i... per amunt el tercer boom! El boom més boom de tots
els booms, fins ara. La crescuda era d'un milió, escoltin bé, un
milió de turistes més cada any. 1996, vuit milions; 1997, nou
milions; 1998, deu milions; 1999, onze milions... qui ho resisteix,
això? O més ben dit, qui ho atura? Mirin, que no els dic «qui diu»
que es veu capaç d'aturar-ho, ordenar-ho o planificar-ho o
sostenibilitzar-ho, l'adjectiu és el de menys. Aquests fenòmens
socials d'allau, com l'emigració, són molt difícilment
controlables. És quelcom com al famós quadre de René Magritte:
posar portes al camp.
El tercer boom, fonamentat sobre aquest creixement
multimilionari, té com a característica fonamental el que la
denominada, puritanament, oferta «para"turística» o «d'ús
turístic», no reglada en una paraula, ha crescut molt. Xalets,
bungalows, dispersos o més o manco agrupats, per les zones de costa
i per la foravila interior, han sorgit com bolets. N'hi ha que ho
veuen com un càncer, n'hi ha que ho veuen com una resposta
espavilada a la impotència d'aturar l'allau de turistes. Quantes
places d'aquestes hi ha? Sebastian Escarrer, que en això ha estat
un poc portaveu, sempre diu que entorn del 40% de l'oferta
turística. Això vol dir més de 160.000 places, que, afegeixen com a
corol·lari, no paguen l'ecotaxa. Ni altres impostos, tampoc. En els
últims quinze anys, diu Escarrer, han crescut un 1000%. Però, són
tantes? Sa Nostra, els altres anys donava xifres, enguany l'equip
d'Antoni Riera no n'ha posat, no sé d'on treien la xifra en
qüestió, però per a l'any 2000, deien que era entorn del 25%, és a
dir quasi 110.000 places. Ja no són tantes com deia n'Escarrer,
però són moltes, i continuen sense pagar impostos. La Conselleria i
l'IET donen altres xifres menors. Quantes n'hi ha realment i
quantes són oferta turística o oferta residencial, segona
residència o residència turística mesclada? Ho deixarem en moltes,
i caldria comptar-les bé. Propòs al professor Jaume Binimelis qui
és el que més en sap, de molt, de tot això.
Érem als booms turístics de la història del turisme a Balears.
L'any 2001 la demanda turística s'arrufa, es redueix, l'any 2002
minvarà encara més. De totes maneres, en acabar comptarem. Vull dir
amb això que ara no els marejaré en si baixarà un 8, un 9, un
10%... I, sobretot, en si la culpa la té l'ecotaxa, ergo «el pacte
de progrés», o quin hauria d'haver estat el comportament
«responsable» dels nostres hotelers davant una disminució anunciada
de la nostra demanda.
Dos exalumnes meus, Macià Blàzquez i Ivan Murray "que ja són
professors a la UIB" han publicat fa poc, un llibre titulat «El
Tercer Boom», és un bon títol, atractiu per al mercat. També hi ha
col·laborat el sociòleg Joan Amer, que prossegueix la seva tasca
d'esbrinar qui són i com són els nostres hotelers. Un pic constatat
que sí, que hi ha hagut tercer boom: s'ha acabat? Dos anys de
recessió de la demanda turística, causada evidentíssimament per
factors exteriors, des de la por a viatjar en avió, d'ençà
l'affaire de les torres bessones, a més de la inestabilitat
econòmica alemanya, anuncien un canvi en la corba. No es dibuixa ja
una figura de boom, és una figura de decreixement. La pregunta i la
incògnita és la seva duració i com respondrà l'oferta a aquesta
nova recessió. Ja hem vist que ho va fer de formes diferents als
altres episodis recessius. I sobretot, què farà la demanda davant
les inseguretats polítiques internacionals? Un servidor ho intueix.
Però, per favor, vagin alerta, perquè cada dia en surt un, o dos,
que ho saben de cert i venen solucions com qui ven cotó de sucre al
Ram. I abans només en feien de blanc, ara ja en venen de colorins,
un poc més car, però com sempre, empastissa els morros.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.