Personalment he de confessar que, des de sempre, quan he de dir
qualque cosa, ho he de fer o se'm posa molt mal cos. Som un
xerraire, ja ho sé, històric i des de sempre, i ja no crec que hi
hagi cap possibilitat de canviar. Una engavatxada de paraules per a
mi podria ser greu malaltia. De tota manera, els que em coneixen de
prop saben que aquesta és una dolència que patesc en molt escasses
i espaiades ocasions. Ho he de dir o rebentar, tanmateix. I si pel
que sia m'ho engolesc, a la nit següent no dorm així com toca. El
callar per a mi és una droga massa dura.
És una arma de doble tall, aquesta afecció, el tarannà aqueix,
perquè, si dius moltes coses fas oposicions a tenir moltes opcions
a equivocar"te. El que no s'erra mai és el que ni fa res ni diu res
ni opina de cap cosa. I molts pensen: uf, aquest no ha dit ni pruna
en tota l'assemblea: deu tenir molta vida interior. O: és molt
prudent. O: cosa amaga en «fulano». I potser tots tres comentaris
poden ser veritat al mateix temps: que tengui molta vida interior
(fa olor de bolles d'arna l'expressió, eh?) i és molt prudent
perquè amaga que, tot d'una que acabi la reunió ha de passar el
«parte» a la competència. No, no són les clàssiques exageracions
«sabaterrenques». He viscuts casos d'aquests que vos els podria
relacionar, noms, llinatges i fetes concretes. I conseqüències.
Sobretot pel que fa a Sineu i l'agrupació electoral Sineuers
Independents.
Has d'anar molt alerta amb l'idioma, perquè ens pot trair al més
petit descuit, quan manco t'ho esperes. Com traí el seu dia i
moment, que ja ho vaig comentar em sembla, al maquetador d'aquest
diari un dia que va posar en titulars grossos, que el batle de Sant
Llorenç, Mateu PIUgròs, havia fet esbucar un mur per contravenir la
normativa municipal. Veis com solament el fet de canviar l'ordre
d'una lletra, si en pot donar de joc? O com m'enganà a mi el cony
del joc de paraules, el dia que, no record on, vaig escriure que
l'amic Bernat Oliver i Font era el més alt poeta que jo havia
conegut, i jo, per cert, malgrat li reconegui uns dots de molt bon
exercidor en la sofrida tasca de manufacturar poesia de la bona, el
que en realitat volia dir aquell dia és que és d'una mida de dos
metres i dos centímetres d'estatura física, que Déu n'hi do,
l'homenàs.
Sí, hi has de posar molt esment a l'hora de posar les paraules
per escrit. Més que res perquè, a part de les conseqüències
immediates, retrets amb acidesa de llimona, alguna mirada
esbiaixada, aquell que no et contesta el bon dia i no encertes a
saber perquè...Hi ha hemeroteques. I amb els signes puntuals igual.
Entre: ha prevaricat! O: ha prevaricat? Hi pot haver la mateixa
distància que hi ha entre ca teva i els jutjats del desastre, la
cruel, immisericordiosa, analfabeta destrossa urbanística del barri
de la Gerreria. I amb els entrecometats igual. Quan poses entre
cometes un mot, li lleves ferro, constitució, el fas dubtós. Per
exemple: quan dius: "aquell energumen desbaratava «l'ordre» de la
reunió", entrecometant «l'ordre» dónes a entendre que, tanmateix no
n'hi havia gaire, i que l'energumen acabava de fer els deu reals
justs. Ara tenc a les mans un altre escrit que pot abundar
l'exemplificació. Es tracta d'una publicitat de més d'un quart de
pàgina, a la contraportada de la publicació Punt Informatiu de
Pollença. És d'una trattoria"pizzeria. Fotografia de llaços de
pasta molt ben aconseguida. Coloraines. A baix de tot, com a
llegenda principal diu: "fabricam la nostra pasta cada dia
«artesanalment»". Gracià Sànchez, director, amic meu, em faràs el
favor d'explicar al publicista que entrecometant «artesanalment» el
que en realitat ha fet és posar en entredit la qualitat artesanal
del producte? Per un lector mitjanament orientat significa que les
pastes, ni figa ni raïm, ni industrials ni artesanes, el camí
d'enmig. Vaja, així ho veig jo. Gràcies. Records a n'Eva.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.