algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 16°
16°

El descrèdit del nacionalisme català

Aquesta vegada he de reconèixer que la sorpresa ha estat monumental. Que Convergència i Unió, la coalició"federació permanent entre el partit de Jordi Pujol i la democràcia cristiana catalana, és un partit de dretes, no és cap novetat. Que per aquesta tendència ideològica sempre tiraria més cap al PP que cap al Partit dels Socialistes de Catalunya, per exemple, tampoc no podia sorprendre ningú. Però que això es manifestaria en el moment en què el PP s'està radicalitzant de manera francament preocupant cap a una dreta molt poc democràtica, per dir"ho suaument, i està endurint de manera ja gairebé inconstitucional la seva actitud contrària a la concepció de l'Estat de les Autonomies establerta a la Constitució, ja no sembla gens ni mica lògic. El mateix President Pujol, a la recent visita d'Aznar a Catalunya, li va haver de manifestar la preocupació dels catalans per la involució autonòmica que impulsa el Govern de Madrid, sense que per això el senyor Aznar hagi deixat de fer les seves capcioses reflexions sobre el suposat màxim nivell d'autonomia assolit, que ell mesura només per la quantitat de competències i de mitjans econòmics que administren les Comunitats Autònomes. No sé si és pur cinisme o si efectivament el senyor Aznar no ho sap, però els criteris per mesurar el grau d'autonomia no són aquests. L'autonomia i sobretot la capacitat de seguir aprofundint en el sentit de l'Estat de les Autonomies és una qüestió de tarannà polític, perquè tenir competències i mitjans per exercir"les, fins i tot suposant que fossin suficients, pot perfectament esser una situació de descentralització administrativa que no tengui res a veure amb la vertadera autonomia política. Aquesta reducció a una descentralització és lo que evidentment està propiciant i impulsant el Govern Aznar, i és també la línia d'actuació que hauria d'esser totalment incompatible amb la concepció del nacionalisme català. Al marge de sobiranismes que a uns poden semblar excessius, a altres inconvenients en aquests moments, i als de més enllà poc satisfactoris per insuficients, el que resulta indiscutible és que un nacionalisme català ferm i solidari amb les altres Comunitats Autònomes no pot de cap manera fer el joc a un Govern que està defensant el nacionalisme excloent dels espanyolistes i combatent de forma tan intransigent la simple defensa de la identitat pròpia i diferenciada dels altres pobles integrats de grat per força dins l'Estat espanyol. Idò precisament en aquests moments, surt el senyor Artur Mas i no té millor acudit que dir que CiU està disposada a formar Govern amb el PP a Madrid a canvi d'un nou Estatut d'Autonomia per a Catalunya. El senyor Mas ha romput així una trajectòria exemplar dels nacionalistes catalans que, prou vegades davant la incomprensió general i afrontant les diatribes de la demagògia centralista, sempre havia actuat de tal manera que, com ha dit recentment el President Pujol, els avantatges que aconseguia per Catalunya eren sempre extensibles a les altres Comunitats Autònomes. Ara, el senyor Mas sembla que està disposat a donar suport als enemics de l'autonomia política a canvi d'un nou Estatut per a Catalunya, i els altres que s'arreglin. Algú li hauria de dir que aquest és el millor camí per fer allò que tant desitja el PP: desacreditar el nacionalisme català.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.