«Siempre negatifo...!»

Aquesta cèlebre expressió de l'actual entrenador del FC Barcelona, Louis Van Gaal la podria aplicar el Pacte de Progrés des de fa molt de temps al comentarista polític Miquel Payeras. Quasi sempre destaca els aspectes negatius, amb judicis hipercrítics i a vegades discutibles. Amb aquests amics el Pacte no necessita enemics. Però l'escrit del Sr. Payeras (20-10-02) titulat Els 59 pocavergonyes parlamentaris no és tan sols «negatifo». Jo el trob «vomitifo»! Citaré algunes frases: «...han demostrat la seva miserable condició humana»; «59 personatges pijos que no toquen dempeus en terra»; «no van pel carrer des de fa molts anys. Són vertaders exclosos socials». «...uns cínics miserables»; «...ni tan sols llegeixen els diaris...»; «...aixó són els nostres pijillos parlamentaris. No tenen ni punyetera idea de què hi ha pel carrer...»; «...la cosa més repugnant que s'ha vist mai en el Parlament...»; «No tenen la més mínima vergonya en fer-la ara... la seva pija-declaració»; «59 pijos»; «aristòcrates parlamentaris»; «Que miserables que són els 59 pijos pocavergonyes!». Quina l'havien feta els nostres parlamentaris per merèixer aquest baticul? Citaré: «...els nostres 59 patricis parlamentaris... aprovaren per unanimitat una declaració fent vots perquè el debat social i polític... entorn dels nous balears no degeneri en xenofòbia». «Fa oi assistir al debat dels 59 pijos pocavergonyes que no tenen la mínima decència de posar una paraula de solidaritat...» amb les famílies mallorquines d'origen equatorià que dies abans en el polígon de Llevant havien estat víctimes del «cas de racisme massiu més cruel mai no vist aquí» (no ha sentit parlar de Son Banya el Sr. Miquel Payeras?). Els veïnats del polígon s'havien queixat perquè els centenars d'equatorians es reuneixen en el parc fent renou i exercint «activitats il·lícites» (venda ambulant, cuinar i poca cosa més). L'omissió d'aquest fet a la «pija-declaració» justifica les insultants canonades del Sr. Miquel Payeras? Tots sabem que molts dels nostres parlamentaris no són precisament meravelles, però un mínim de respecte institucional és obligat, i més quan els improperis no són en absolut proporcionats amb el fet que es denuncia. Tothom té dret a criticar, però està obligat a fer-ho amb educació i sentit de justícia.