La Unió Europea ha superat la segona barrera seriosa per a l'expansió, amb un acord sobre el finançament. Ahir vespre, gràcies a una iniciativa dels alemanys i els francesos, es va acordar limitar la despesa en agricultura a partir del 2006. Amb aquest acord, han acabat amb les especulacions sobre el futur de la expansió, i també han acabat amb un dels motius que eren centrals a la creació de la UE, la política agrícola comú.
Els efectes d'aquesta passa no es coneixeran immediatament. Des de fa gairebé cinquanta anys protegim els nostres pagesos de la competència de productes més barats de l'exterior i de l'interior de la UE. Tots aquests anys, l'agricultura s'ha enduit més de la meitat del pressupost total de la UE, que avui dia són uns 95 bilions d'euros.
La UE no podia continuar amb el mateix nivell de subvencions quan la Unió tingués 25 membres. Amb les quarterades que s'haurien de tenir en compte amb 25 estats, Agricultura s'hauria menjat més del que els membres estaven disposats a posar"hi a la caixa comú.
Els alemanys i els francesos han acordat limitar la despesa, cosa que permet el creixement de la UE però que obre el agricultors a una competència que no han tingut en cinquanta anys. La transició serà lenta. Durarà fins el 2013, quan tots els pagesos tindran les mateixes possibilitats de rebre subvencions, que en tot cas seran molt més baixes que ara.
Tot apunta a que la propera dècada durà una transformació del camp molt important, i una transformació de l'economia dels productors locals: o s'adapten o desapareixen.
