Es parla molt, darrerament, de la necessitat que la comunitat
(poc) autònoma de les Balears estableixi un model de difusió
audiovisual propi com a contribució definitiva a la normalització
de la llengua catalana. Ho han dit repetidament dirigents de
partits locals i ho va dir no fa gaire, en una visita a Mallorca,
el sr. Vicenç Villatoro, Director General de la Corporació Catalana
de Ràdio i Televisió.
En principi la proposta pareix encertada: ¿quina arma més
poderosa hi ha per a la promoció d'una llengua que la de la seva
difusió a través de les ones radiofòniques i televisives? La ràdio
i la televisió arriben pertot, és cert, molt més que la premsa,
limitada sempre a un sector de públic interessat a llegir. Però no
basta que en principi la proposta paregui encertada perquè la seva
realització efectiva ho sigui, encertada. I és sobre aquesta
realització possible que vull fer les següents reflexions.
Perquè una televisió o una ràdio siguin això que ara se'n diu
«competitives» han d'oferir programes de qualitat i qualcuns de no
tanta qualitat, però atractius perquè la gent s'hi enganxi. Si una
televisió o una ràdio és competitiva, la gent la mirarà o
l'escoltarà, i aleshores s'acostumarà a la llengua en què aquella
emissora s'expressi. Si es tracta d'una emissora que s'expressa en
català, la gent associarà qualitat o atracció amb llengua catalana,
i segurament això n'apujarà el prestigi social i farà que la gent
que no en sap, de català, s'hi interessi i probablement n'aprengui.
És lògic que sigui així, perquè el català tendrà un valor com a
mitjà de transmissió d'uns contenguts interessants.
Però si la televisió o la ràdio no ofereixen una programació que
sigui atractiva per al públic, aleshores seran minoria els qui la
seguiran, com és natural. I si aquesta emissora s'expressa en
llengua catalana, ben segur que «català» anirà associat a poc
interès, a pesadura, a minoria i, potser, a manca de qualitat. En
lloc d'apujar el prestigi de la llengua catalana, tal emissora
contribuirà a fer"ne una llengua encara més minoritzada socialment.
Per fer una televisió i una ràdio que siguin competitives i, per
tant, compleixin la funció de prestigiar la llengua en què
s'expressen fan falta moltíssims de recursos econòmics, perquè
només amb recursos es poden adquirir els mitjans tècnics necessaris
i es poden contractar els millors professionals que realitzin els
programes adequats. Sobretot a la televisió, però també a la ràdio.
¿Es poden fer informatius de qualitat, amb corresponsalies als
punts més generadors de notícies del planeta, amb persones que no
es conformin a rebre la notícia, sinó que la cerquin, amb equips
d'investigació periodística, etc., si no hi ha una disposició
monetària important? No. ¿Es poden produir sèries dramàtiques, de
bons autors i amb bons directors, tècnics diversos i actors, sense
que hi hagi una disposició monetària important? No. ¿Es poden
produir bons programes d'entreteniment (concursos, espais musicals,
varietats...) sense que hi hagi una disposició monetària important?
No. ¿Es poden doblar al català dignament pel·lícules estrangeres si
no hi ha una disposició monetària important? No... A totes les
qüestions que posem en aquest sentit haurem de respondre «No, si no
hi ha una disposició monetària important». I ara ve la següent
qüestió: ¿quants de mils de milions d'euros està disposada a gastar
la comunitat (poc) autònoma de les Balears per posar en marxa una
televisió i una ràdio que siguin competitives i per tant compleixin
la funció de prestigiar la llengua? Sé ben cert, per la poca
disponibilitat financera que té la comunitat, que el pressupost
previst just just serviria per obrir una nova ràdio local, potser
d'abast interinsular, però essencialment basada en l'actualitat de
l'arxipèlag. Una ràdio domèstica, vaja. D'una televisió completa,
mínimament comparable a TV3, res de res, ho tenc ben clar.
Aleshores, ¿de quin model audiovisual parlam? ¿De fer més emissores
locals i localistes? ¿De coordinar les que ja hi ha? No hi tenc res
en contra, però no ens enganem, que amb això no represtigiarem
gaire més la llengua...
La solució real, relativament poc costosa i molt més efectiva,
és aconseguir que les emissores de la Corporació Catalana de Ràdio
i Televisió es converteixin també en les emissores de referència de
les Balears: que als informatius no ens tractin com a una regió
espanyola més, sinó com a part de la informació central de casa;
que així com fan informatius comarcals de les 4 províncies
principatines, en facin també de les Balears; que al mapa del temps
no hi sortiguem secundàriament, després del mapa detallat de les 4
províncies, sinó amb el mateix detall; que als esports parlin més
del Mallorca i no el tractin com a un equip de fora, sinó propi,
com el Barcelona, l'Espanyol o el Gimnàstic de Tarragona; que quan
fan un concurs no ofereixin com a premi un «viatge a Mallorca»; que
en els programes d'entrevistes hi surtin amb freqüència
personalitats de les nostres illes; que es facin també
retransmissions de concerts o d'esdeveniments culturals o socials
des de les illes; que en la llengua pretesament estàndard dels
presentadors, tant d'informatius com d'altres tipus de programa, no
s'excloguin sistemàticament formes i paraules pròpies de les
Balears; que deixin de dir «Palma de Mallorca», apel·lació
provinciana espanyola; etc.
Aconseguir tot això és una qüestió de voluntat política, però
ben poc costosa: una corresponsalia amb cara i ulls a Mallorca, amb
subdelegacions a les altres illes, ben coordinada amb els serveis
centrals de les emissores corresponents, i gairebé res més. I
d'això sí que se'n podria fer càrrec el pressupost balear, i si
hagués de contribuir una mica a les despeses generals de
manteniment de la infrastructura dels centres emissors i dels
repetidors, és ben segur que no li costaria tant com muntar"ho tot
de bell nou.
En fi, un model audiovisual propi per a les Balears només pot
ser realment factible dins el nostre marc nacional: la catalanitat.
No només perquè aquest és l'únic marc dins el qual tenim una mínima
possibilitat de supervivència en el futur, sinó també perquè,
senzillament, ja hi ha molta de feina feta i només ens hi hem
d'afegir, condició econòmicament ben assequible.
De totes les maneres hi ha altres coses a fer dins aquest camp,
de què parlarem un altre dia.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.