La cinquena legislatura de la nostra autonomia ja es troba a la
recta final. D'aquí a poc més de mig any els ciutadans serem
cridats a les urnes per emetre el nostre veredicte. I, per primer
cop en la història, haurem tengut l'oportunitat de comparar entre
el que va ser el govern de la dreta i el que ha estat el del centre
esquerra.
És clar que el balanç que es pot fer de la gestió del que s'ha
vengut a anomenar Pacte de Progrés ha de ser forçosament molt
diferent segons la ubicació ideològica del qui el faci, i això és
del tot normal. Després de les provatures que es varen fer als
inicis de la transició degut a la manca de coneixença dels partits
i els seus líders i el nul entrenament democràtic dels electors, en
poc temps es va arribar a una situació política marcada per
l'estabilitat, amb una moderadament accentuada fidelitat del vot.
Els polítics això ho saben i per tant, haurien d'entendre que la
reedició de la seva elecció està condicionada, en primer terme, a
la satisfacció de les expectatives dels seus votants anteriors i,
en segon lloc, però en molt segon terme, a l'engrescament de nous
electors. En molts de casos l'actual majoria parlamentària ho ha
sabut veure i ha tirat endavant la creació de nous parcs naturals,
l'ecotaxa, la llei de paritat electoral, la igualtat d'oportunitats
a l'hora d'elegir el centre escolar, la convocatòria d'oposicions
amb igualtat d'oportunitats per a tothom, etc., malgrat les dures
crítiques de sectors socials que es varen veure beneficiats per les
polítiques del Partit Popular i no volien perdre la seva situació
de privilegi. Però en altres han vacil·lat entre la fidelitat als
seus simpatitzants i les ganes d'atreure cap al seu projecte
persones d'ideologia contraposada. El resultat és que en segons
quines actuacions s'han quedat a mig camí, han decepcionat els que
confiaven en ells i tammateix no han estat capaços d'assolir el
vistiplau dels sectors conservadors als quals volien fer la bona.
El cas més flagrant d'aquest tipus d'actuació ha estat el de la
política de transport.
Quan l'anterior govern, presidit per Jaume Matas, va presentar
el seu famós pla de carreteres que pretenia crear un cinturó
d'autopistes al voltant de les costes de Mallorca, tot d'una es
varen aixecar ciutadans d'arreu dels municipis afectats que es
varen agrupar en plataformes per fer sentir la seva veu discordant.
Aquesta gent, que deia no a les autopistes pel seu elevat consum de
territori i la seva potenciació del vehicle privat, poposava, com a
alternatives, el retoc dels punts negres de les carreteres
existents, la descentralització administrativa i la millora de la
xarxa de transport públic, amb la recuperació del ferrocarril i la
modernització de les línies d'autobús. Els partits que ara formen
el Pacte de Progrés varen acceptar l'envit i es comprometeren a dur
a la pràctica les seves reivindicacions. És lògic suposar que la
majoria dels qui defensaven aquesta línia votaren un o altre partit
dels qui avui governen i giraren l'esquena al Partit Popular. Com a
constatació d'aquest fet basta veure quins foren els percentatges
de vot del PP a Campos, Porreres, Felanitx i Manacor les darreres
eleccions autonòmiques i municipals i comparar-los amb els de 1995.
Només a Llucmajor el PP aconseguí mantenir-se.
Ara, emperò, el Govern vol convertir la carretera de S'Arenal en
una autovia mal feta, amb quatre carrils com una autopista, però
tres rotondes com una carretera comarcal, el que indigna els qui
lluitaren en contra de l'autopista i, tammateix, no satisfà els qui
la defensaren al seu moment. Tampoc no s'ha mogut un dit en dotar
aquests municipis d'un transport públic digne, el que sí s'ha fet a
altres indrets de Mallorca. Ni tan sols s'ha encetat cap estudi
sobre la reobertura de les antigues línies de tren Palma-Santanyí i
Palma-Felanitx. No és estrany que davant aquesta situació ja hi
hagi moviments pel renaixement de les antigues plataformes en
contra de l'autopista i a favor del tren de la comarca del
Migjorn.
Cal una política de transport decidida, amb uns objectius clars:
o bé s'opta per la promoció del transport privat i es fa una
autopista ben feta, que és el que reclamen els conservadors, o bé
se decideixen per donar prioritat al tansport públic i deixen
aparcats els desdoblaments i les autovies i es dediquen a reobrir
totes les antigues línies de tren i algunes altres de noves, que és
el que demanen els progressistes, però fent les dues coses amb un
pic, a poc a poc i malament, no tendran contents ni els seus
votants ni els de l'oposició.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.