Segons la senyora Rosa Estaràs, Diputada del PP en el Congrés a Madrid, el debat sobre l'estat de la Comunitat Autònoma havia d'esser un vodevil fins que intervingués el PP. Ves a saber què entén per vodevil la senyora Estaràs, perquè el debat que vaig poder seguir per televisió fins ben avançada la vesprada no s'assemblava en absolut a cap de les tres definicions de vodevil que he pogut llegir a una enciclopèdia. No me va semblar ni frívol ni picant, ni vaig veure que tingués cap intriga divertida i viva. I per descomptat cap dels oradors no es va atrevir a cantar, que sens dubte sí que hauria resultat divertit. L'únic element «vodevilesc» que hi vaig poder descobrir va esser l'equívoc. Però no només pel fet que, com ja he criticat els anys anteriors, els senyors Sampol i Grosske intervinguessin com a portaveus del seu respectiu Grup Parlamentari en un debat sobre la política del Govern del qual ells formen part, en una actitud de pertinàcia en l'error que recorda sospitosament el «sostenella y no enmendalla» dels castellans. Sinó sobretot i precisament per la intervenció del portaveu del PP, senyor González Ortea, que va sortir en un pla bastant xulesc, acompanyat d'una claca francament ridícula del seu Grup Parlamentari, que aplaudia frenèticament les banalitats del seu portaveu i al final el va ovacionar posant"se drets bona part dels Diputats i Diputades del PP, imitant grotescament els seus col·legues de Madrid quan acaba una intervenció del seu «máximo líder» Aznar. Molt bé, ja sabem fins on arriba la capacitat de mimetisme, o fins i tot de clonació, dels senyors del PP. Però d'això, els ciutadans de les Illes Balears ens en podem fer un nus a la coa. El que interessava saber és quina alternativa presenta el PP enfront a l'exposició feta pel President Antich en el seu discurs d'obertura del debat. Un discurs que tothom (manco el PP, cosa lògica en aquest cas), tant els companys de coalició com els mitjans de comunicació, han coincidit en qualificar com el millor que ha fet fins ara el President Antich en el Parlament. Un discurs, també, en el qual oferia coses molt importants, com un pacte sobre el model de creixement econòmic de les nostres illes i un altre sobre la qualitat turística. Què va dir sobre això el portaveu del PP? Res de res. Ni tan sols no va dir que el pacte sobre el model de creixement fos impossible, com evidentment ho és vistes les radicals divergències de plantejament i de concepció del creixement per part del Pacte de Progrés, conservacionista en aquest cas, i dels conservadors, partidaris de la destrucció sense barreres, i per això també de la construcció sense límits. De fet, es va limitar a convertir el debat en una baralla tavernària, i és una llàstima que aquí el President Antich cometés, al meu entendre, l'equivocació d'entrar dins aquest terreny, en el qual ell tenia més a perdre. No va perdre els arguments, que varen seguir de la seva banda, però sí l'elegància que havia mantingut fins aleshores i que s'adeia perfectament amb el seu paper de President de les Illes Balears. En qualsevol cas, els ciutadans sabem ara almanco quins són els seus plans per als propers anys. Però seguim sense tenir ni idea de quina és la posició del PP davant una situació econòmica mundial incerta i d'evidents repercussions en la nostra economia. Per això hauria estat interessant saber què pensa el PP sobre la manera de fer"hi front. Sembla que els qui manegen els fils a l'ombra encara no els han dit per on van els tirs. És evident que esperen el resultat de les eleccions de l'any qui ve per moure peça. I mentrestant, el PP segueix en la inòpia.