cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
16°

Teleaddictes o informats

Teleaddictes, som molt manipulables, deia ahir Ben Vickers. Tan manipulables com l'aigua, que té la forma del seu recipient. La televisió ens proposa recipients, i l'aigua s'hi deixa vessar resignadament. Ja se'n cuiden prou, que no ens desmandem, perquè l'aigua a lloure pot arrossegar béns mobles i immobles. La manipulabilitat dels teleaddictes pren tantes formes com recipients puguem arribar a imaginar "si ens queda gens d'imaginació. És el que ens passa quan, com observava Ignacio Ramonet, el gallec que dirigeix Le Monde Diplomatique, la televisió no és informació, sinó entreteniment. Informar-se requereix un esforç personal de recerca de les fonts més fiables, un esforç de dissecció, de reflexió. La informació desemboca finalment en un grau o altre de compromís: altrament, no és ben bé informació. Quan et disposes a deixar-te entretenir, et lliures incondicionalment al recipient, i ho fas amb una passivitat en la qual ja no hi ha rastres de cap personalitat autònoma. Ramonet ens alerta: els diaris s'esmercen a adaptar el model televisiu, per al qual el valor de la notícia té més a veure amb l'impacte de les imatges que genera que no amb la significació dels fets que tractam de comunicar. Les notícies es jerarquitzen en funció de la seva capacitat d'impacte "d'entreteniment", i si una determinada situació no genera imatges, aleshores ja no és susceptible d'entretenir, d'ocupar uns minuts a la pantalla i a l'anèmica atenció del teleaddicte. Aquesta norma universal arriba a tots els racons de l'activitat humana, i, així, per exemple, cada any es ritualitza a ARCO la competència per oferir la imatge de la fira que obrirà telediaris i es farà un lloc a les primeres planes dels diaris. La informació sobre els esdeveniments culturals presenta aquesta tara original, la necessitat de trobar una imatge susceptible de fixar la mirada del teleaddicte. Quan això no és possible, perquè es tracta de jugar amb conceptes no aprehensibles per la imatge, aleshores la informació és desterrada a horaris impossibles, on, d'altra banda, els oficiants s'hi troben tan bé que no solen mirar prim i li peguen amb el barral: deuen pensar que només quatre extravagants estaran en disposició de vetlar fins a la matinada per xutar-se esoterisme col·legui "per la qual cosa també la informació esdevé entreteniment de capelleta una mica patètica. Tot plegat, com és natural, amb les excepcions de rigor. Res, siguin aquestes notes una contribució molt humil a documentar el naufragi d'alguns valors en els quals en algun moment vàrem creure, humils de cor o beneits com una espardenya.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.