La ciència agafa el fusell: destinam tants de diners a investigar la manera més efectiva de fer la guerra com a la resta d'objectius d'investigació científica i tecnològica. La responsablitat és del govern de l'estat, que és qui decideix la distribució pressupostària, però era imprescindible alguna resposta d'insubmissió entre el col·lectiu dels investigadors. Ha arribat una reacció, i esperem que s'estengui com una taca d'oli: els que dediquen la seva vida a incrementar el bagatge del saber humà no poden ser funcionaris obedients que posen la seva intel·ligència al servei de la vida o de la mort, segons decideixin els que comanden.

L'entitat catalana «Fundació per la Pau» segueix avançant en la seva encomiable campanya «Per la pau: prou investigació militar!». Un primer èxit de la campanya va ser aconseguir que els claustres de quatre de les principals universitats catalanes aprovassin resolucions contra la desmesurada quantitat destinada a investigació militar. Aquesta setmana, l'entitat pacifista ha presentat una declaració amb la qual 1.003 científics es declaren objectors a aquesta negació del que haurien de ser els fonaments humanistes de la ciència. Els signants adquireixen el compromís de «no participar en cap recerca que tingui una finalitat explícitament militar o que estigui subvencionada amb fons dedicats a la recerca amb objectius militars». A la llista, no hi manquen noms il·lustres, com el de l'antic director de la UNESCO Federico Mayor Zaragoza, el filòsof Xavier Rubert de Ventós o l'antic rector de la Universitat Autònoma de Barcelona Carles Solà, a més d'una llarga llista que inclou catedràtics universitaris de disciplines com la biologia cel·lular o l'enginyeria química. No fa falta exlicar que aquesta objecció la poden fer tant els investigadors dels àmbits tradicionalment anomenats «de lletres» com els «de ciències»: primer, perquè el saber es resisteix a ser compartimentat, i, segon, perquè també la investigació en psicologia es pot posar al servei del control militar de les ments o el de la sociologia al servei del foment del conflicte entre civilitzacions.

La campanya necessita poca justificació, ateses les dades aportades per Fundació per la Pau. A l'àmbit espanyol, la investigació amb finalitats militars s'ha multiplicat per quatre d'ençà l'any 1995, i en aquests darrers anys entre un 34% i un 54% del total de recursos públics destinats a R+D (recerca i desenvolupament) han anat a programes militars. A escala mundial, dues dades ens basten, com a mostra: més de mig milió de científics de tot el món es dediquen a la investigació militar, i es destinen cinc vegades més recursos a la R+D militar que a la recerca per a la salut. Darrera les dades hi ha la crua realitat contra la qual s'ha revoltat aquest col·lectiu de reivindicació de la dignitat de la ciència: la desfressa de l'altíssima tecnologia i de la recerca més sofisticada amaga molt malament el rostre de la bèstia humana de sempre. L'home no deixa de ser un llop per a l'home, quan multiplica la seva capacitat de destrucció amb un míssil intercontinental teledirigit: com a màxim, és un llop tecnològic de darrera generació. Les bombes intel·ligents no existeixen: la destrucció sempre és estupidesa.

Una nota final obligada: i la Universitat de les Illes Balears? Qui s'anima a promoure una declaració claustral? Qui s'anima a intentar un llistat d'investigadors insubmisos a la militarització de la ciència? Qui s'apunta a intentar que la retòrica de l'avantguarda telemàtica vagi acompanyada del compromís de l'avantguarda ètica?