En general, les coses s'espenyen, tendeixen al desastre. És cert que n'hi ha algunes que milloren i unes quantes que es mantenen xino"xano, però aquest tomb de segle ve marcat pel deteriorament de coses que havien costat molt a la humanitat, a la tècnica, als treballadors, a les empreses, als governs. També hem assistit a l'entronització i a la caiguda "del prestigi" de lo privat com a resposta de lo públic. Les privatitzacions han estat la fórmula per beneficiar les grans empreses amigues dels governants, per despatxar obrers, per empitjorar i encarir els serveis, sovint per anul·lar"los. Per ventura és en l'aviació on aquest mapa presenta els relleus més descarnats. El caos continuat d'aquesta forma de transport de persones i mercaderies "i, altre temps, de somnis" és d'una tal magnitud que els mèdia ja només se'n fan ressò quan hi ha temptatives serioses de motí. No és possible que les estadístiques que fa públiques el sector quant a incidències, retards i cancel·lacions s'acosti gens a la realitat. Una bona partida de companyies aèries estan en mans de filibusters, disposats a suspendre vols, a mentir, a enredar i a estafar els viatgers. Qualsevol persona que hagi hagut d'agafar dos avions seguits, àdhuc un de tot sol, us contarà històries tenebroses de com aquests filibusters us poden deixar indefensos, ofesos i humiliats. No és res de l'altre món que un viatge de tres hores de durada prevista us n'ocupi deu, dotze, quinze: basta que hàgiu de fer un enllaç perquè totes les vostres previsions de temps i d'espai se'n vagin a fer moltes i grosses de punyetes, amb el que això suposa de resincronització d'agendes, reconstrucció de programes "vacances o feina, és igual", resituacions vàries. El punt a què s'ha arribat en matèria de transports aeris és d'una barbàrie que no es dóna en cap altre sector dels servicis varis. Si les coses funcionen així i veus que, a més, grans companyies fan fallida i d'altres es reestructuren de la manera més esburbada, et recordes de Cipolla o dels principis de Peter, i pren cos en la teva consciència la sospita que en l'aviació, en les altures d'algunes companyies, hi deu haver, prenent decisions i dissenyant estratègies, més d'un beneit irremeiable, trepes perillosos, enxufats inútils i malparits de tot pelatge: si n'hi ha en la política, en la Santa Mare Església, en l'hoteleria, en la banca o en el periodisme, per què no n'hi hauria d'haver en l'aviació? Cert, les coses s'espenyen, però sempre n'hi ha que van a l'avantguarda del desastre. L'aviació és l'avantguarda d'aquesta avantguarda. I no és per casualitat que nosaltres en depenem tant i tant.