Vos he de confessar que esper amb impaciència la manifestació del dia 19. Sí, aquesta en què un grup de, per dir-ho de qualque manera, aficionats a l'esport del trot, acompanyats per membres de l'organització agrària que comparteix dirigent amb el PP, manifestaran el seu desacord amb el govern del Pacte de Progrés amb l'excusa que aquest no donarà llicència per a la creació d'una nova modalitat de màquines escurabutxaques, una ínfima part dels beneficis de les quals estava previst que servís per finançar l'esport que els apassiona. Pot ser interessant el discurs que articulin per justificar la protesta. M'imagín el just acabat de nomenar membre de l'executiva del senyor Matas i, curiosament, president d'ASAJA, senyor Cortés, excitar las masses de rebotats trotadors en demanda d'escurabutxaques i amb l'argument que la subvenció promesa per l'executiu progressista és del tot insuficient (o hauria de dir del trot insuficient?). Clar que ni ell, ni els altres convocants de la protesta, ni tan sols cap membre del govern, s'atreviran a dir que, amb els diners promesos, cada propietari de cada cavall dedicat al trot rebria més subvencions que els desgraciats homes i dones necessitats de la famosa targeta de Benestar Social (definida com a «cartilla de racionamiento» pels directius populars). Perquè, convé recordar que, a les Balears de la riquesa i l'abundància, els cavalls reben més ajuts que els pobres de solemnitat; probablement, perquè ser pobre, en aquest país, no és ni un esport ni, molt manco, queda bé considerar-lo nacional.

Supòs que tampoc utilitzaran l'argument popular; és a dir, que la passió pel trot afecta més gent que, per posar un exemple d'esport de masses, el joc de botxes (petanca, en la modalitat lingüística que se'n deriva de les directrius del darrer congrés del PP Balear). Podem comparar la quantitat de fitxes federatives i la contribució al benestar social que fan ambdós esports, i contraposar aquestes xifres als pressuposts institucionals que s'hi dediquen. La conclusió vos la deix a cadascú.

Però si aquests arguments seran absents de la convocatòria, tampoc és d'esperar trobar-hi la llista de beneficiaris directes del negoci ara frustrat. Hi ha pobles on, abans de resoldre la concessió de la Lototrot i els sucosos jocs que l'acompanyen, ja hi havia bocamolls que bravejaven d'haver aconseguit, per quota de caciquil poder, l'explotació d'una determinada quantitat de màquines. Ara bé, per llista d'impossible confecció, la d'assistents a la manifestació que, arran de l'afronta governamental, hagin decidit canviar el seu vot per fer perdre a l'esquerra. Deixau-vos de pardaleries, el peix d'aquesta llonja fa temps que està venut. Tota la resta són ganes d'embullar la troca.