Biel Florit

Contrició o atrició?

Biel Florit06/10/02 0:00

A questes darreres setmanes ha arribat a les meves orelles la bona notícia que a Turquia s'havia abolit la pena de mort. L'al·lota aquella de la CNN de cabells avellana, lacis, de celles gruixades i llavis molsuts molt pintats, explicà més o manco que, com que aquesta era una forma d'acostar"se als europeus, s'ho han repensat, n'han parlat llarg i estens i finalment han arribat a la conclusió que, com que era la moda del que es ballava per aquí, havien de fer aquest sacrifici i acostar el seu peixet al caliuet de l'euro. Al títol d'aquí dalt hi he reflectit la pregunta del milió, per a mi i ara mateix: ha estat contrició o atrició? Segons el diccionari que tenc a la mà, un Casares que deu tenir devers quaranta anys bons, contrició és: «dolor i aflicció d'haver ofès a Déu per ser qui és», i atrició: «aflicció i dolor d'haver ofès a Déu, per por de les penes eternes».

O sigui, en el primer supòsit: contrició: ho han fet perquè han arribats al punt de reflexió, estan absolutament convençuts que la vida humana és el be més preuat, més inviolable de l'ésser humà, hagi fet el que sia i malgrat el subjecte del càstig no ho hagi sabut entendre així i hagi violat aquest dret en la carn i la sang d'una altra persona? Si fos així seria una cosa que honorabilitzaria els turcs d'allò més als meus ulls, una mica cansats ja en aquestes hores tardanes de fresqueta nit de tardor. O al contrari, es tracta d'atrició: jugar la carta que més convé aquest moment històric i si demà plou, ja tornarem a treure els paraigües?

No ho sé, no vull judicar, però la resposta no em sembla gaire arriscada. De tota manera pens que és ben igual. Una sola vida salvada del botxí, a mi m'ho justifica tot. Fins i tot si és la vida d'un fill de puta que ha fet una animalada molt grossa. Si ho mires amb lupa gruixada, sovint arribes a saber perquè ho ha fet, o quina malaltia pateix. Justificar"ho no, per descomptat.