«Són antinord"americanes, anticompetitives, perjudicials per al
comerç i una maledicció per a l'economia i els contribuents» Doncs
no, per difícil que pugui semblar, qui va fer aquesta contundent
declaració no parlava de les activitats de Bin Laden i Al Queda o
res consemblant. L'afirmació va ser feta per un dels portaveus
autoritzats d'una no gens sospitosa, i encara menys ambigua,
associació amb un nom tan inconfusible com Initiative for Software
Choice, una cosa com ara iniciativa per l'elecció del programari.
Encara més, contrariament al que pugui semblar inicialment, aquest
grup no està format per defensors del programari de fonts obertes i
contraris a Microsoft, sinó que és tracta d'un grup promogut i,
diuen que finançat, pel gegant monopolista. L'infern contra el que
blasmen són, ni més ni manco que les lleis que promouen l'us del
programari de fonts obertes per part dels governs i organismes
públics de tot el món.
I és que països de l'Amèrica del Sud, com Veneçuela i Perú; de
la Unió Europea, com Alemanya i d'altres indrets, que inclouen la
mateixa Califòrnia, han començat a treure el cap amb força, els
moviments a favor del programari lliure. Els arguments van des dels
problemes obvis que genera l'escassa qualitat, fiabilitat del
programari de Microsoft, fins a problemes de colonialisme econòmic,
sense oblidar problemes de seguretat nacional. Primer, va ser la
Coca"Cola, després varen ser els MacDonalds i ara, badant, badant,
ens estan entrant els valors americans, via el programari de
Microsoft, com si es tractés d'un supositori qualsevol. Ja fa anys
que un americà, el dissident cognitiu John Perry Barlow, ens ho va
explicar a Palma amb pèls i senyals, en una conferència sobre
Internet. Per altra banda, si algú veu exageració en aquestes
afirmacions n'hi ha prou a fer un cop d'ull al que diuen els que
fins ara han tengut la paella pel mànec i que veuen trontollar el
seu poder, ben igual que li va pasar, i ja em perdonaran la
irreverència, a la Inquisició amb les teories de Galileu.
Tota aquesta parafernàlia, mirin per on, m'ha recordat un vell
acudit de l'època franquista que, malauradament, molt em fa
l'efecte que torna a ser actual per moltes i variades raons.
L'acudit descriu una demostració que Espanya és una, gran i lliure.
Era lliure, atès que a l'hora d'emplenar una quiniela hom podia
elegir entre posar un 1, una X o un 2. Convé dir que aquesta
llibertat va quedar modificada en el seu dia per la imparable
pressió de la tecnologia, que només ens va deixar l'opció de posar
una X, tot i que, això sí, encara podíem triar la columna a la qual
anava. Espanya, era en aquest raonament, gran perquè en ella hi
cabia de tot, i no explicitaré, que volíem dir amb això de 'tot'.
Ara, la part sensacional del raonament, paradigma d'allò que en
Matemàtica és conegut amb el nom de demostració per reducció a
l'absurd, és que Espanya era una perquè, si n'hi hagués dues,
tothom seria a l'altra. Mirin, una vegada escrita aquesta fotesa,
jo els puc ben assegurar que volia parlar només de programari
lliure, llibertat d'elecció i d'absurds monopolis informàtics, però
no sé si m'hauré deixat vèncer per la pressió ambiental i potser
també els estava parlant de política nacional. I és que, per
difícil que pugui semblar, tot comença i acaba allà mateix. Doncs
això, ben bé les mateixes raons que servien per a l'Espanya
franquista, permeten demostrar que Microsoft és una, gran i lliure.
Gran perquè fa de tot, excepte programari ben fet. Lliure perquè
promou iniciatives per l'elecció lliure del seu programari. La
unicitat era més difícil de demostrar, però ara sembla que hem
avançat una miqueta, ja que, pels crits que fan, sembla que n'hi ha
un altra que s'està emportant la parròquia. Ja ho val!
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.